La cala de les Roques de Montgat
És una platja singular. No n’hi ha cap com aquesta en tot l’àrea metropolitana de Barcelona. La cala de les Roques de Montgat és un petit refugi de sorra i roques que té la seva pròpia dinàmica, molt diferent de la resta de platges. Aquí no hi entra maquinària, la neteja i el manteniment els duen a terme uns pocs operaris de manera manual. Tampoc no s’hi aporta sorra artificialment: segons els corrents i la força dels temporals, hi haurà més o menys sorra. És una cala natural, un reducte ple d’història que s’ha anat forjant amb el pas del temps. Des d’un punt de vista geològic, aquest és l’únic aflorament de roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries (més pròpies de la Costa Brava) que hi ha als voltants de Barcelona.
La seva ubicació privilegiada —dominant la costa del Maresme, al nord, i la costa de Barcelona, al sud— es fa evident en les restes d’àmfores i ceràmica grega i romana que es van trobar a tan sols trenta metres de la cala. També els dos nius de metralladores que es conserven damunt la platgeta recorden la seva posició estratègica durant la guerra civil. I a pocs metres trobem el turó de Montgat, un cim discret (quaranta metres sobre el nivell de la mar), però de gran importància històrica: hi va haver un assentament cap al 3500 aC, s’hi van trobar restes romanes, s’hi va construir el primer túnel ferroviari de la península Ibèrica i s’hi va fundar el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres fets.
Més enllà del seu passat i del seu valor geològic, després de la visita a la cala ens quedem amb la sensació de recolliment, ja que està envoltada de grans roques. Tot i així, no està aïllada: a les platges que l’envolten hi trobem bars, dutxes i altres serveis.
Un nou front marítim
El tram situat entre el turó de Montgat i la llotja de pescadors de la vila ha canviat recentment gràcies a l’actuació de l’AMB. Aquest passeig, limitat per una banda per les vies del ferrocarril i per l’altra per diverses edificacions, s’ha ampliat fins a assolir una amplada pavimentada de sis metres, cosa que permet la convivència entre vianants i bicicletes. També s’hi ha implantat enllumenat LED i s’han renovat les tanques de les edificacions properes, pas imprescindible per assolir una nova façana uniforme. Dins d’aquest àmbit es troben diverses edificacions d’interès, com ara la Torre Guaita del segle xvi. catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i també dos establiments històrics de casetes de banys: els Banys de la Verge del Carme i els Banys Emporium.