Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!
A peu

Un tomb pel Maresme rural

Joan Coromines, gràcies al qual sabem d’on vénen els noms de les coses i els indrets, coneixia molt bé Hortsavinyà. La família tenia una casa a Pineda de Mar, però sovint feia escapades terra endins cap a aquest llogaret. Aquí sabrem per què els va captivar.

Dificultat Dificultat Baixa

Distància: 3,5 km

Desnivell: 50 m

Durada: 3 h

Com arribar-hi

  • Cotxe

    Per la C-32, sortiu a Calella i, un cop passat el peatge, aneu en direcció a Calella centre i agafeu l’N-II en direcció a Barcelona fins arribar a l’hospital Sant Jaume de Calella. Allà, agafeu la BV-5126, direcció Hortsavinyà. Per l’AP-7, sortiu a Hostalric i aneu en direcció Tordera per la carretera BV-5122. Abans d’arribar-hi, cal desviar-se a la dreta per un camí asfaltat, també en direcció a Hortsavinyà.

Començarem la nostra ruta a peu a l’Hostal Vell d’Hortsavinyà, edifici que allotja el Centre d’Informació del Parc del Montnegre i el Corredor. Anteriorment, feia les funcions de consistori, fins que l’any 1930 el poble va a passar a dependre de Tordera. Al Centre obtindrem informació sobre l’entorn natural i hi podrem veure un audiovisual sobre la història del parc, declarat espai protegit l’any 1989.


Segons Joan Coromines, el nom de la serra vindria de mont i negre, fent referència a la foscor de la frondosa vegetació que viu a la muntanya. Uns metres més endavant de l’edifi ci sobresurt el campanar que domina el veïnat. Es tracta de l’església de Sant Llop, originària del segle X, si bé l’edifi ci actual, d’estil romanicobarroc, és del XVIII. Des d’aquí recularem una mica i enfilarem per un viarany de pujada que ens mena cap a la plaça de la Comarca, on podrem donar un cop d’ull al magnífic paisatge que s’estén pel Maresme i el Vallès Oriental. Es tractava d’una plaça carbonera: la producció de carbó vegetal fou una de les indústries boscanes més tradicionals a les valls del Montnegre fins a mitjan segle XX.


Camí endins ens trobarem enmig de l’alzinar. D’entre totes les activitats rurals, la pela del suro per a la fabricació de taps era, certament, la més rendible. Continuarem cap a amunt, pel camí de l’Erola, que enllaça Hortsavinyà i Vallmanya fins a trobar l’ermita de l’Erola, una diminuta construcció del segle XVIII. Segons diuen, fa molts anys, una passa de verola s’enduia al sot molts dels habitants de les masies d’Hortsavinyà. Un foraster va portar-hi una imatge de la Mare de Déu de l’Erola, i va deixar dit que qui hi anés a resar es guariria. Els goigs ens ho recorden: "Els malalts de verola que us prometen visitar, en Vós, benigna Senyora, alivi solen trobar".


Tornarem pel mateix camí per trobar l’antic forn de calç de can Pica, un dels pocs que es conserven a la zona i que servia per a l’obtenció de calç per a la construcció. Des d’aquí, seguirem endavant a trobar dos exemples de masies del segle XVIII: can Pica, que compta amb una bella porta dovellada i que actualment és un establiment rural, i can Portell, on hi ha un restaurant, ideal per acabar la visita amb un bon plat a taula.

Aquesta ruta va ser publicada al número 120 del DESCOBRIR. 

Més informació

Centre d’Informació d’Hortsavinyà Informació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb propostes d’itineraris, activitats... Edifici de l’Hostal Vell. Hortsavinyà. 93 744 33 27.

  • El més vist
  • El més comentat
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació