L’empremta de Josep Puig i Cadafalch

El 2017 és l’Any Puig i Cadafalch, l’any en què es commemoren els 150 anys del seu naixement i el centenari de la seva presidència a la Mancomunitat de Catalunya. Nascut el 17 d’octubre de 1867 a Mataró, l’arquitecte modernista va deixar una extensa empremta artística a Catalunya. També va passar per la política (va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat de les Corts Espanyoles, diputat provincial i president de la Mancomunitat), però aquest altre llegat el deixem per a una altra ruta.

La que ara ens concerneix comença a Mataró, on Puig i Cadafalch va començar la seva carrera el 1892, quan es va convertir en l’arquitecte municipal, càrrec que exerciria durant quatre anys. D’aquesta etapa destaquen la reforma del Rengle (l’edifici del mercat de la plaça Gran), la construcció de la Casa de Beneficència, la construcció i la rehabilitació de les cases Parera i Coll i la construcció de la botiga La Confianza.

Argentona i Canet de Mar
De Mataró anem a Argentona, la vila vacacional de Puig i Cadafalch, d’on no podem marxar sense haver visitat la casa d’estiueig de la família de l’arquitecte i la Casa Garí. Si teniu temps, podeu atansar-vos a Canet de Mar, on va residir un dels mestres de Puig i Cadafalch: Lluís Domènech i Montaner. En aquest municipi maresmenc va dissenyar la urbanització del Parc del Santuari de la Misericòrdia i el seu primer complex industrial, la fàbrica Carbonell. Aquest és un dels edificis d’arquitectura industrial més destacats de Puig i Cadafalch; l’altre és el que ens porta a Barcelona, l’altra ciutat d’aquesta ruta arquitectònica. Aquí va projectar la fàbrica tèxtil Casaramona, que avui en dia és la seu del CaixaForum (podeu aturar-vos a visitar algunes de les seves exposicions).

A Barcelona la ruta podria allargar-se diverses jornades, perquè Puig i Cadafalch va participar en gairebé 40 projectes. Us en destaquem els següents:

La Casa Amatller. És una de les joies del cèlebre Quadrat d’Or de l’Eixample, un immoble que Puig i Cadafalch va convertir en un edifici de referència a la ciutat a proposta de l’industrial Antoni Amatller. Es pot visitar des de 2015.

La Casa Martí. Hi podreu dinar per recuperar forces: a la planta baixa es troba el mític restaurant Els Quatre Gats.

La Casa Macaya. El també anomenat Palau Macaya llueix façana al número 108 del passeig de Sant Joan. A simple vista, destaca el seu color blanc i els esgrafiats a ocre. Si us apropeu us sorprendran molts més destalls, com el capitell de l’escultor Eusebi Arnau on apareix un home amb bicicleta. Si el veieu, felicitats: heu acabat amb nota aquesta ruta modernista.