Amb les roques del Masmut a l'horitzó
Pena-roja – bifurcació a Fredes i el Boixar – mirador de les roques del Masmut
Dificultat 
Distància: 7,6 km (anada i tornada)
Desnivell: 256 m
Durada: 1 h i 50 min
-
Cotxe ▼
Fins a Gandesa i Calaceit es va per l’N-420. Des d’aquesta darrera població, cal agafar l’A-1413 i l’A-1414 fins a Pena-roja passant per Cretes, Vall-de-roures i Fondespatla
-
Autobús ▼
La línia Barcelona – Reus - Alcanyís de la Hispano Igualadina connecta amb Pena-roja (977 77 98 32)
Tots els poblets del Matarranya tenen un encant especial i Pena-roja no n’és una excepció. Enlairat damunt d’un turó, de carrers costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, té en l’església de Santa Maria el monument més important. De mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc.
La història es fa palesa a les pedres dels edificis més antics de la població, com les restes del castell que coronen la Mola, de l’època en què els musulmans eren amos i senyors d’aquestes terres; l’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI, que guarda al costat l’antiga presó en perfecte estat, o la Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on a mitjan segle passat es van col·locar els safareigs per rentar-hi la roba.
Sortirem per la part alta del poble, i a mesura que comencem a caminar descobrirem un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí —una pista forestal en bon estat— discorre per una via pecuària utilitzada pels ramats d’ovelles per desplaçar-se.
Parets de pedra seca
Al fons del paisatge ja es dibuixa la imatge de les roques del Masmut, el nostre objectiu. Al barranc que s’obre a la nostra esquerra s’observen signes evidents de la seva utilització com a terres de conreu no fa gaires anys. Les parets de pedra seca, ara un xic esllenegades, servien per distribuir el terreny en terrasses i fer-lo més aprofitable.
Al cap d’un parell de quilòmetres arribarem en una petita zona d’esbarjo. El plafó indicador ens explica coses molt curioses sobre les aus carronyaires i molt interessants, sobretot si hi anem amb mainada. La seva tasca de neteja del medi natural, en eliminar els animals morts, evita la propagació de malalties. Sabíeu que un voltor pot arribar a menjar fins el 20% del seu pes corporal i pot passar després un parell de setmanes sense cruspir-se res més?
Un xic més amunt arribarem al mirador de les Roques, una plataforma de pedra on gaudir d’una magnifica vista. Un plafó ens informa de tot un seguit de qüestions sobre aquesta impressionant mola calcària de formes arrodonides on niuen voltors i arpelles, entre altres aus.
Nom bereber
Probablement el nom de Pena-roja prové del color vermellós de les roques del Masmut. El topònim 'Masmut' sembla que fa referència al poble bereber dels masmuda, que potser es va instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana. Amb una altitud màxima de 1.058 metres i parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic les penyes del Masmut estan catalogades com a LIC (lloc d’interès comunitari).
Aquesta ruta va ser publicada al número 169 del DESCOBRIR.
Santuari de la Mare de Déu de la Font. A un parell de quilòmetres de Pena-roja i al costat del riu, es troba un conjunt d’edificis que inclouen una ermita gòtica del segle XIV amb enteixinat mudèjar i claustre, l’antiga hostatgeria i l’ermita de baix, un edifici barroc dels segles XVII-XVIII amb una font de quinze brocs. El conjunt alberga l’oficina de turisme i un centre d’interpretació del porcí.
Inhóspitak. Depèn de Territorio Dinópolis, el gran espai temàtic dedicat als dinosaures situat a Terol. A Pena-roja es van trobar restes d’un d’aquests grans animals que van viure fa un centenar de milions d’anys. Va ser batejat com a 'Tastavinsaurus' i se’n pot veure una reproducció aquí. A més, podreu buscar fòsils en un espai preparat per als nens.
Lo Masmut. Dos habitatges del poble s’han rehabilitat per instal·lar-hi un museu de la vida i els oficis tradicionals. Les cases conserven les antigues dependències, com el celler, el rebost, l’alcova i el corral, i en el seu interior s’ha instal·lat un conjunt etnològic molt complet. Castell, 4, Pena-roja
La ruta discorre per una pista forestal en bon estat. Fins a la bifurcació a Fredes, s’hi pot arribar amb vehicle si el terreny està sec. Per als més caminadors, després de pujar fins al mirador de les roques es pot agafar el sender cap al riu del Prats, i per la pista forestal que va al Boixar, retornar a la bifurcació
Ajuntament de Pena-roja. 978 89 67 07
Oficina de Turisme Santuari de la Mare de Déu de la Font. 978 89 66 67
- On dormir
- On menjar
- Què fer a Matarranya
Hotel Tastavins. Situat a l'entrada del poble, l'hotel, de dues estrelles, disposa de nou habitacions, una amb lliteres ideal per a famílies amb nens. Tenen bar i restaurant amb cuina tradicional i cada dia ofereixen un menú. Els hostes disposen d’una sala més tranquil·la amb TV i biblioteca. Av. d’Aragó, 27, Pena-roja. 978 89 66 42
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
