De Súria a Coaner per terra de cavallers

Aquesta és una ruta mixta, de vila i natura, que farem sense baixar de la bicicleta. Visitarem el barri medieval del Poble Vell de Súria, ple de carrerons estrets, porxos, cases pont, un castell i bones vistes sobre el riu Cardener. En aquesta sortida, la bicicleta de muntanya substitueix el cavall que, durant tants segles, es devia utilitzar per anar fins al Coaner.

Prepararem les cames tot pujant els 50 metres de desnivell que separen el castell del riu per endinsar-nos en el petit nucli antic d’aquest municipi del Bages. Passarem pels carrers de la Mura, Pleta o Sant Climent, testimonis de la història medieval de la població. Us hem preparat un recorregut —el trobareu detallat en el mapa de la fitxa pràctica— que evita les nombroses escales d’accés a aquesta part de la vila, però que us permetrà pedalar sota les cases dels carrers porxats i accedir als punts on hi ha panells informatius i bones vistes sobre el riu.

Un cop visitada la vila, enllaçarem a través d’un tram curt de carretera amb la ruta per pista -asfaltada en el tram inicial-, que ens portarà fins al sorprenent conjunt monumental de Coaner, del segle XI. Hi trobarem la torre, l’únic element que ha subsistit de l’antic castell, el mas adjacent i l’església romànica de Sant Julià. D’una bellesa molt particular, tant per la seva forma basilical gairebé quadrada com pel seu campanar, va ser consagrada l’any 1024 per Ermengol, bisbe d’Urgell i fill del vescomte Bernat I de Conflent.

L’últim punt de la ruta és l’ermita de Santa Maria, situada just davant del conjunt de Coaner, en un meandre de la riera. Aquí podrem descansar i observar des d’un altre punt de vista aquests vestigis del romànic llombard. Els més esportistes poden seguir la pista que recorre tota la vall, passant per la masia-granja El Semis i arribant fins a Claret dels Cavallers, un nucli parcialment abandonat que manté un imponent mas senyorial que fa honor al seu nom.

Ho sabies? 

El topònim Coaner sembla que provindria del llatí ‘Codicem Nigrum’, que vol dir ‘bosc negre’ (espès) o de la seva variant ja romànica, còdal ne(g)re. El primer esment documental al castell de Coaner és del segle XVIII i s'hi refereix com a “Quovece Negro”, que, segons Joan Corominas, podria significar mata o boscúria fosca.