El castell de Sant Iscle i els pantans d'en Llobet

Una sortida que fa les delícies dels més petits. Tots acaben la caminada sense queixar-se i ben contents, ja que les parades a la Torre d’en Llobet –per veure cabres, xais i tortugues–, a cada pantà –tres, i ben plens!– i al castell els han permès dosificar les forces, recuperar-se molt bé, jugar i aprendre. 

Però els més grans també gaudeixen de valent, sorpresos per tanta aigua embassada en un trajecte relativament curt i en el qual trobem el petit castell de Sant Iscle, a l’ombra d’altres amb més anomenada al comtat de Cabrera com els de Montsoriu, Hostalric o Palafolls. 

El camí de pujada als tres pantans, sempre suau, el fem sota un espès alzinar clapejat de pins. Si els caminants més petits rondinen ens podem saltar el tercer embassament, el més petit i amagat entre la vegetació, ja que l’últim tram és d’anada i tornada. 

Seguim una ruta circular, excepte en aquest punt comentat, que ens permet visitar millor el segon embassament i pujar més suaument tot fent volta fins al castell de Sant Iscle. Aquest tram de camí és més variat, amb alguns camps de conreu de secà, plataners i vegetació de ribera. 

Entrem al recinte del castell just pel punt on hi ha els panells d’informació, molt descriptius i entenedors. La torre de l’homenatge és l’element més destacat que roman dret, però la resta de runes no són d’accés perillós i hi podem entrar tot imaginant-nos com serien les cambres del petit castell. 

Tornem per un curt tram de camí, i en forta baixada per un corriol aventurer arribem als camps de conreu a prop de la Torre d’en Llobet, per anar corrents a donar herba als xais i les cabres que ja deuen tenir gana un altre cop.  

Per acabar la jornada, visitem Vidreres, on podem passar la tarda tranquil·lament al Casino de la Unió mentre la quitxalla corre per la terrassa del recinte, fora del perill de cotxes i carrers. Una jornada ben aprofitada!