Els aiguamolls de ses Salines

El Parc Natural de ses Salines és una explotació salinera que s’inicià amb els fenicis i encara avui està en actiu. També és l’espai natural més important de les Pitiüses per la gran quantitat d’aus que s’hi troben i els variats ecosistemes que hi ha. Iniciam la nostra excursió en el munt de sal que hi ha al costat de la carretera que va a la platja. Aquí els camions dipositen la seua collita blanca que després és transportada fins al proper port de sa Canal per al seu embarcament en els vaixells. Des d’aquest punt ja estarem en contacte amb els estanys de sal, que és on veurem les aus més destacades del Parc: flamencs, garses, corbs marins i ànecs de diverses espècies.

Un quilòmetre cap al sud, arribam, vorejant la carretera, a una petita rotonda. Hem de seguir cap a la nostra dreta fins arribar a sa Canal. Allà hi trobam un seguit de construccions típiques de la indústria salinera de principis del segle XX, que demostren la importància que va tenir aquest conservant a l’Eivissa preturística. Un gran casal de pedra és la primera edificació que trobarem; més endavant veurem les oficines de Salinera Espanyola i altres construccions modestes, d’estil colonial, a més del moll on encara avui s’embarca la sal cap a l’estranger. Després haurem de tornar enrere fins a trobar la rotonda d’abans, des de la qual ens dirigim a la mar, a la platja de sa Trinxa o de Migjorn, més popularment coneguda com de ses Salines. A l’estiu, no podrem evitar una certa massificació humana, però a canvi podrem gaudir d’un refrescant bany a les seues aigües. En canvi, en època de tardor o hivern, podrem gaudir d’una reconfortant soledat que ens ajudarà a comprendre millor els valors naturals del lloc. Recorrerem la platja fins al seu final, per la vora de la mar, contemplant les dunes fixes de sorra, amb formes tortes de pins i savines damunt, i amb importants endemismes vegetals. Així arribam a l’extrem més meridional de l’illa d’Eivissa, la punta de ses Portes, on hi ha una espectacular torre de defensa del segle XVI contra les invasions pirates. Seguim la costa, que ara gira cap al nord, per la platja des Cavallet, igualment verge i amb dunes de sorra. Si preferim, en comptes de caminar per la vora de la mar, podem fer-ho per un sender que hi ha darrere aquesta platja, entre pins aromàtics i brises marines. Com que tornam a circular prop d’estanys saliners, és possible que tornem a veure aus d’interès. En arribar a sa Revista, veurem la petita església on resaven els treballadors que tenien ses Salines fins fa mig segle. La nostra excursió s’acaba: recorrem el camí de terra que desemboca a la carretera i, des d’allà, tornam al munt de sal d’on havíem sortit.

Aquesta ruta va ser publicada al número 126 del DESCOBRIR.