La vila de Banyoles, a fons

La vila de Banyoles sovint es veu eclipsada per l’anomenada del seu estany, i molt probablement hem visitat aquest paratge sense ni tan sols entrar al municipi. Si és així, ens hem perdut quelcom que calia visitar. El barri vell ha estat curosament restaurat per tal que torni a resplendir el seu origen medieval. Hi hem fet un recorregut mirant de no deixar-nos ni un racó interessant per més petit que sigui. Comencem a l’aparcament del Museu Darder, on s’exposa la col·lecció Darder d’espècies naturals a més de ser l’Espai d’Interpretació de l’Estany i de tota la contrada.          

Pels carrers de sant Martirià, la plaça dels Estudis i Santa Maria, arribem a l’església parroquial de Santa Maria dels Turers, documentada ja el 1017 i que és un dels primers exemples de gòtic català. Es va construir en diverses fases; primer es va aixecar la nau central i, posteriorment,  -entre els segles XVII i XIX-,  les dues naus laterals. Pel carrer Nou arribem fins al monestir de Sant Esteve, considerat una de les primeres fundacions monàstiques benedictines a Catalunya i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1973. Fundat abans de l’any 812, és el bressol de la ciutat, ja que els primers habitants de la vila es van instal·lar als seus voltants. Seguint indicacions, ens desplacem pel carrer Puig fins a la placeta del Teatre, i d’allà fins a la plaça de la Font, on trobem el Museu Arqueològic, amb interessants col·leccions paleontològiques i arqueològiques de la comarca.

Les restes de la muralla medieval
Des d’aquí ens dirigim tot passant pel Pia Almoina -un altre edifici gòtic d’interès- cap a la muralla. Construïda en diferents etapes entre el segle XIII i el XV, només en queda aquest tram (les guerres i les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer la resta). Es troba en un racó força amagat, però ara torna a lluir, després que s’hagin enderrocat algunes edificacions del voltant que la van tapar durant anys.

La Llotja del Tint també queda amagada, però està ben senyalitzada i s’hi pot arribar fàcilment. És un edifici del segle XV restaurat i denominat així des de 1971, una de les poques fàbriques medievals catalanes que conserven l’estructura original i que era utilitzada per pintar els teixits de llana que s’exportaven a Itàlia ja des del segle XIII. Actualment acull exposicions d’art contemporani.

Seguim pel carrer Girona i arribem la plaça Major, un espai catalogat com a Conjunt Històric Protegit i de gran harmonia. Es tracta d’una plaça porticada per quaranta arcs i travessada pel rec Major provinent de l’estany. Des d’aquest punt ens dirigim, de plaça en plaça  -Dr. Rovira, de les Rodes i del Carme-  cap a l’estany... com no podia ser d’altra manera! 

Per resseguir-lo tot sense deixar-se res, en la seva ja clàssica volta, us recomanem la ruta 'Estany i estanyols de Banyoles'.