El patrimoni i les tradicions de la Garriga

La Garriga, al Vallès Oriental, té 15.500 habitants, una superfície de 18,8 km2, es troba a 252 metres d’altitud i deu el seu nom als romans, que l’hi van posar per l’abundància del garric (‘Quercus coccifera’) o alzina nana, un arbust que ha quedat reflectit en el seu escut. El seu microclima particular l’ha feta atractiva des de fa molt. Tot i tenir riu, gairebé mai no té boires, gràcies a un vent provinent del nord-oest de la població que segueix el curs natural del Congost i que se’l coneix amb el nom de ‘saligarda’. Aquest vent és l’encarregat de frenar les temperatures mínimes nocturnes a l’hivern, de donar sensació de fred durant el dia, i de disminuir la xafogor durant l’estiu. Això és el que explica que hi hagi tantes cases d’estiueig.

Itineraris per a tots els gustos
A la vila hi ha preparats itineraris per a tots els gustos: “De l’antiguitat a l’edat mitjana”, “La Garriga medieval i moderna”, “Vila termal i d’estiueig”, “Patrimoni i memòria” i “Rural de l’aigua i el regadiu”. Nosaltres us hem preparat una ruta que conté elements de cadascuna d’aquestes passejades guiades. La comencem al Centre de Visitants, un espai que recupera un antic safareig. D’aquí, vorejant el canal del riu i l’aparcament de la Sínia, ens dirigim pels carrers Torrent de la Sínia i Centre cap a l’ajuntament i l’església parroquial de Sant Esteve.

Ja al centre, ens endinsem pel passeig Til·lers fins arribar a l’estació de Rodalies, on ens traslladem a la Guerra Civil tot visitant el refugi antiaeri. Amb més de 110 metres de galeries, va ser construït pels veïns l’any 1938 i, posteriorment, es va convertir en el primer refugi civil museïtzat de Catalunya.

Un passeig ple d'edificacions modernistes
De tornada pel carrer Samalús i les places de Josep Maria Serra i del Silenci, arribem al Passeig, un carrer llarg farcit de construccions modernistes, sobretot en el tram que s’anomena Illa Raspall, en referència a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937), autor de gairebé totes les construccions modernistes de la Garriga. No va tenir la nomenada dels seus mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, però les seves principals obres a la Garriga estan catalogades com a bé d’interès cultural. Són les següents: Torre Iris (en el número 1), La Bombonera (núm. 2), Casa Barbey (núm. 5), Casa Barraquer (núm. 7), Casa Fèlix Fages (núm. 9), Casa Llorens (núm. 11), Vil·la Cristina (núm. 19), Cases Joan Colom (núm. 38 i 39), la Casa Paulí Puig i Gol (núm. 93), i Casa Sebastià Bosch i Sala (núm. 97). En aquest mateix passeig, però en el número 81, també destaca la Casa Artur Santamaria, de l’arquitecte Lluis Planas i Calvés.

El passeig acaba prop de la Mina i Bassa del Molí de Can Terrers. Tot seguint el camí, ben a prop hi trobem els indicadors de les excavacions arqueològiques de la vil·la romana de Can Terrers, del segle I aC. Es tracta d’una edificació d’uns 200 metres quadrats distribuïda en sis estances i que, per la seva importància, ha estat declarada bé cultural d’interès nacional.
Tot retornant pel camí fluvial de Llerona, senyalitzat, passem per la capella de Nostra Senyora del Camí i ens endinsem en el carrer dels Banys, tot passant pels dos edificis termals de la vila i arribant a la bonica casa de l’arquitecte Raspall.

Abans d’abandonar la vila no volem deixar de visitar la Doma, on hi arribem tot creuant el pont de mateix nom i seguint el camí senyalitzat. La Doma és l’antiga església parroquial amb fonaments romànics i posterior construcció gòtica que està envoltada per l’antic cementiri. Té com a elements més destacables el retaule gòtic dedicat al martiri de Sant Esteve, el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser i la pica baptismal. El nom llatí hebdòmada (setmana) feia referència als torns setmanals que realitzaven els clergues que servien l’església de Sant Esteve.