La serra dels Bufadors, muntanyes amb aire condicionat

Accedim a la serra dels Bufadors creuant el pont del tren des de la Farga de Bebié, on deixem el vehicle (una altra opció és deixar-lo al castell de Montesquiu i arribar a la Farga pel sender GR 210). L’aproximació la fem per la bonica ermita de Sant Moí, tot trepitjant les terres grisoses de fons marí de la comarca d’Osona, al Parc del Castell de Montesquiu, unes terres farcides de petits fòssils que fan la delícia dels més joves.

Tot i que us ho expliquem per escrit, no s'arriba ni de lluny a poder descriure l'experiència. És per això que us hem preparat un vídeo, però... ni així!! En visionar-lo, descobrireu el motiu. S'hi ha d'anar!  Volem agrair a Juan Carlos Vázquez de CNR TV la seva col·laboració en aquest treball.  

La serra dels Bufadors presenta, com heu vist, parets escarpades en la seva cara sud i una espessa fageda i boixos a l’obaga, que és per on ara caminem. Els bufadors que li donen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat. Alguns dels principals han estat resseguits per espeleòlegs, però no s’hi aconsella aquesta pràctica, ja que el terreny és molt inestable i, per tant, perillós.

Som en un entorn amb aparença de racó màgic, caminant entre parets verticals i grans escletxes, amb tot recobert de molsa i vegetació que s’enfila per les roques i una sensació de frescor humida molt agradable. La disposició de l'espai és com el d'unes sales que es van succeint enllaçades per un corriol fins a la sala principal, on tenim la sensació de trobar-nos dins la nau d'una gran església. Impressiona.

El microclima que us hem descrit no té res a veure amb el que ens trobem a la tornada pel costat sud de la carena, més sec i calorós i, també, més habitual a les terres de la comarca que envolten aquest lloc únic i amagat.