La serra del Verd, o com fer caps en lloc de cims

Entre la serra d'Ensija i la del port del Comte hi trobem, en un segon terme, la del Verd. Des de Gósol és més discreta i suau de formes i d'ascensió fàcil i agraïda que les dues primeres.

La ruta escollida ofereix llargs trams per prats careners amb vistes espectaculars, alhora que permet un caminar tranquil i constant. Per a aquells que la practiqueu, és una sortida molt adient per fer en la modalitat de marxa nòrdica. Un luxe per a les cames i els ulls!

Vista espectacular del Pedraforca
A l'anada hem allargat el recorregut una mica tot passant pel camí que dona accés a la zona de les roques: sota els nostres peus queden les roques de les Fous i, davant nostre, la roca d'en Carbassa. La carena per on passem té orientació perpendicular respecte a les properes del Cadí o d'Ensija. Desconeixem si potser per això els seus cims s'anomenen 'caps' i no puigs o pics.  

Arribats a la pleta dels Prats dels Cavallets iniciem la pujada cap a la carena, on ens espera una vista espectacular del Pedraforca, Ensija i el Cadí, amb els poblets als nostres peus. A mesura que seguim ascendint van apareixent nous cims a l'horitzó, fins que a dalt de tot ja se'ns mostra el Pirineu sencer, des dels cims de l'Alt Pirineu fins al Carlit i el Peric, en terres nord catalanes. I cap al sud s'obre la vall de Lord amb la presa de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys.

En una primera visita, fer el cim més alt i alhora el més fàcil és l'opció lògica. Però si s'hi torna, es pot optar per ascendir els caps del prat d'Aubes i d'Urdet. També amb alçades per sobre dels 2.200 metres, però menys planers i més boscosos.

Tornada per la carena del Verd
A l'hivern tot queda ben nevat i calen raquetes. Ja entrada la primavera, amb les polaines fem prou per passar les clapes de neu, alternades amb grans extensions de prats florits. No hi falta la parada per fer un senyor ninot, amb guants i pals inclosos!  

Un bon grapat d'isards es deixen veure prou bé a la carena del Verd, per on hem decidit fer la tornada. Mantenim així les vistes més estona tot resseguint les marques de la reserva de caça fins a endinsar-nos al bosc. Envoltats de pi negre, anem girant lleugerament a l'oest i en ràpida baixada arribem de nou a la pista per on hem començat la sortida. Tot i no haver-hi marques, els arbres no estan gaire junts i la baixada es fa còmoda i fàcil de seguir. 

Hi ha satisfacció entre grans i petits. A aquests darrers no sempre se'ls fa tant assequible un pic de més de 2.200 metres i ho celebren amb xerinola. Un més al sac!