Pedalant per sobre de les aigües de l'albufera de València
El Palmar - camí de l’Escorredor - camí del Cavalló de la Llonga - camí del Trompó - partides del Cabeçol i dels Feixets - muntanyeta dels Sants de la Pedra (terme municipal de Sueca)
Dificultat
Distància: 33 km
Desnivell: 25 m
Durada: 2 h
-
Tren ▼
La freqüència de trens que arriben a València és molt alta (Renfe: 902 24 02 02 - www.renfe.com).
-
Cotxe ▼
Des de València, eixim en direcció al Saler per l’autovia CV-500, on seguirem, sense més problemes, les indicacions del Palmar Des de València, hi ha 20 km
-
Autobús ▼
Una opció és utilitzar el transport públic i llogar la bicicleta al Palmar. La línia regular de València al Palmar parteix de la Gran Via de les Germanies de València, al núm. 34 ( 96 349 12 50 - www.autocaresherca.com)
"Una làmina de color gris perla, potser tirant a blavosa en algun punt, incerta als extrems, brunyida al centre.[...] La imatge té la perfecció d’un cromo". Lacònicament, així descrivia l’Albufera l’escriptor de Sueca Joan Fuster. Sota el seu filtre, emprenem aquest petit viatge del Palmar a la muntanyeta dels Sants de la Pedra (al municipi de Sueca).
L’Albufera i el seu entorn conformen un microcosmos singular on la vida, costums i tradicions giren al voltant del líquid element. El travessen séquies, sequiols, canals i, mitjançant algunes goles, com la de Pujol o la del Perelló, les aigües interiors es barregen amb les mediterrànies. En el punt d’encontre, la pesca és realment fructífera.
El Palmar és una pedania tranquil·la, on el màxim atractiu turístic se centra en la gastronomia i els passejos amb barca. Des de l’embarcador, situat al carrer del Santíssim Crist de la Salut, voregem la séquia del Palmar en direcció sud, tenint cura, si és migdia, del tràfec de cambrers que assisteixen les taules arrenglerades a la vora del canal.
Al final del poble, naix, a la dreta, el camí cap a Sollana i Sueca. Tot just deixem darrere les primeres cases, s’obre davant nostre l’espectacle visual de l’Albufera, d’una horitzontalitat perfecta, harmònica, contínua. Segons l’època de l’any, aquest paisatge de marjal i arrossars queda inundat i hom té la sensació, un tant bíblica, de pedalar per sobre de les aigües.
Cal pedalar a ritme pausat, contemplant les omnipresents garses, algun detall intranscendent o l’arquitectura majestuosa d’algunes cases, com la de Baldoví, surant sobre l’aigua.
A la partida de la Llonga (km 7), girem a la dreta fins trobar un segon camí, més ample, que agafarem a l’esquerra (km 12 i senyal de límit de 60 km/h). Ja apareix davant nostre la localitat de Sueca i a la seua esquerra, la muntanyeta dels Sants de la Pedra, l’única elevació de la zona, amb funcions religioses i també punt de contemplació paisatgística.
A la segona cruïlla de quatre camins (km 15,1), tombem a l’esquerra i enfilem l’últim tram fins a la muntanyeta, amb una petita, testimonial, ascensió final. Abans d’emprendre el retorn, només quedarà esperar la caiguda del dia i reviure, ara, l’Albufera amb la llum rogenca del capvespre.
Aquesta ruta va ser programada al número 140 del DESCOBRIR.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.