Tot un món a la serra del Cis, a la Ribagorça

Aquell trencall a mà esquerra que ens indica Sobrecastell abans de les mil corbes que flanquegen el pantà d’Escales, anant cap a la Vall d’Aran per la Ribagorça, és un més dels molts que sempre passem de llarg. Avui l’agafem. És una carretera estreta que s’enfila per una vall de terra extrema, de vetes d’argila granatosa i torrents de sòl gris, cendrós i trencadís, que segueix el curs de la Valira de Cornudella fins a Puimolar: quatre cases i una ermita enfilades sobre una protuberància amb vista a la serra del Cis.

Aquesta és una de les carenes més inaccessibles del país, un conjunt de panys de roca conglomerada i rogenca custodiat per impressionants voltors d’ampla volada a mig camí entre les aigües que engreixen la Noguera Ribagorçana i les que davallen a la vall d’Isàvena.

Esquitxat de masos abandonats com Casa Bonet i petits pobles repoblats com Soperuny, és un territori de bellesa aspra i silenciosa format de barrancs, planells i parets allargassades que ens dibuixen un quadre estranyament harmoniós.

La ruta, circular i generalment ben senyalitzada, enllaça diversos camins antics que voregen camps de cereals, s’endinsen en bucòlics boscos d’alzines o remunten torrentades naturals. Senders que sovint són encaixonats entre baixos i serpentejants murs de pedres cobertes de molsa, amuntegades curosament durant segles de paciència; una xarxa de corriols fressats que connectava parròquies, masos, cabanes i ermites que avui pateixen la invasió imparable i implacable de la vegetació salvatge.

Algunes cases com l’Hostalet mai no han perdut l’escalfor de la llar de foc que crema per combatre el fred de l’hivern, i altres han estat recuperades com a refugi d’urbanites que busquen el final de les carreteres més secundàries per embolcallar-se de silenci, sol i vent serè.

Aquesta ruta va ser publicada al número 207 del DESCOBRIR.