Patacades per Sant Sebastià
La vinculació de Sant Sebastià amb la cura de les malalties infeccioses ha fet que siguin molts els municipis que el venerin i el tinguin com a patró. Segons la tradició, aquest sant aturà una epidèmia de pesta terrible que assolà Cadaqués a principis del segle XIX, acció que el convertí en patró del municipi i que li valgué una ermita en honor seu que domina la part més alta de la població, amb una vista espectacular sobre el cap de Creus. Cada 20 de gener, els cadaquesencs i cadaquesenques caminen les dues hores que hi ha fins arribar als vessants del Pení, lloc on es troba l’ermita, per celebrar-hi una missa cantada i un dinar de germanor que culmina amb l’obertura d’una bóta de vi de l’Empordà. Amb els anys, aquest costum ha originat una festa molt participativa en què es canten i es ballen les anomenades ‘patacades’, un costum que només es pot veure dos cops l’any, per sant Sebastià i el Dijous de Cendra. Les patacades són unes composicions rimades que poden ser tant recitades com improvisades i que, en to satíric, parlen dels fets ocorreguts al municipi. L'orador es col·loca enmig d'una rotllana improvisada i, un cop finalitzat el cant, la tradició mana que doni un cop o patacada al ballador que té al costat. Aquest gest es repeteix successivament fins que queda completat el cercle i es torna a començar.