Camins vells de la serra de Rodes

Ens situem a la plaça Major de Pau (0:00), municipi de l’Alt Empordà que s’estén pels vessants sudoccidentals de la serra de Rodes, i sortim de davant la vigorosa façana romànica de l’església de Sant Martí. Al final del carrer dels Grecs agafem el camí de Sant Pere. Pugem. Trobem una bifurcació (0:27) a l’indret de la figuera d’en Xec: a l’esquerra el camí de Mas Margall penetra a les comes d’Infern, per on retornarem. Ara, però, ja en fem un tast admirant una successió de feixes curosament margenades. De la figuera d’en Xec continuem pujant, però pel camí de la Creu Blanca.

Trobem la Creu Blanca (0:47), en un caire; l’historiador Badia i Homs creu que és del segle xv i marcava el termenal de Sant Pere de Rodes. Al roquisser que s’alça a migjorn i a pocs passos, hi veurem tres creus incises. La vista de la muntanya de Sant Salvador, de la taca blanca de l’ermita de Sant Onofre, de caients afeixats i d’una plana empordanesa amb conreus, estanys i llaunes (estanyolets d’aigües somes) és lluminosa i esplèndida. A l’esquerra agafem un caminoi (0:52) i aviat enllacem amb una pista que seguim de cara amunt.

Passem pel coll de Bosc de la Margalla (0:55). A l’esquerra, un rètol assenyala un sepulcre de corredor, un tipus de dolmen. A prop, carenera, s’allargassa una paret de pedra seca que corona una elevació situada a 3 minuts. A dalt hi ha restes de barraques i una balmeta que mira a tramuntana; de ben segur que eren aixoplucs utilitzats pels pastors de les valls de Camprodon que hi venien a hivernar. La vista des d’aquí abraça el golf de Roses, el Montgrí, el Montseny, el Far d’Empordà, Cabrera, el Puigsacalm, la Mare de Déu del Mont, el puig de Bassegoda, el Canigó, el puig Neulós i el puig de Querroig.

Del coll anem a buscar la carretera que va al monestir de Sant Pere i l’agafem cap avall (1:01). A la dreta veiem la casa de Mas Margall, una de les sis que els vells recorden d’aquest rodal; a l’altra mà entrem al camí de Mas Margall. Hi trobem alguna barraca, feixes, desguassos i passeres de llosa. En una hora i vint-i-cinc minuts hem arribat a la primera bifurcació, des d’on desfem el camí, i en vint minuts més arribem al punt de sortida.

Aquesta ruta va ser publicada al número 143 del DESCOBRIR.