El cor de Figueres

Creuem l’N-II des de la plaça del Sol i baixem el carrer de Lasauca fins a la Rambla. El passeig es troba envoltat d’edificis del final del segle xix i principi del XX, la majoria modernistes i de l’arquitecte Josep Azemar, com ara la Casa Cusí, la Puig-Soler o la Salleras, en els números 20, 27 i 16 del passeig, respectivament. D’estil noucentista és la Casa Pagès, en el número 21, i neoclàssica la Casa Polideseia, en el número 15. Abans d’arribar al final de la Rambla, a mà dreta un carreró ens porta a la plaça de Josep Pla, on trobem un monument dedicat a l’escriptor i l’edifici modernista del Cine-Teatre Jardí. Un altre carrer estret, el del Forn Nou, ens durà a la zona de les places: la d’Ernest Vila, la de Catalunya i la del Gra, on es pot comprar al mercat si és dimarts, dijous o dissabte.

Plaça surrealista i call jueu

Del nord-est de la plaça surt el carrer de Sant Francesc de Paula, que prendrem fins arribar a l’antic escorxador municipal, també obra de Josep Azemar. Ens dirigim de nou a la Rambla pel carrer de Monturiol, ple d’edificis afrancesats i amb la casa natal de Dalí en el número 6. Una vegada hàgim arribat a la Rambla, tombem a la dreta pel carrer de Girona, i, passada la plaça de l’Ajuntament, unes escales a l’esquerra ens porten a la plaça de Gala i Salvador Dalí, davant del Teatre Museu, on es respira tot el món de somnis de l’artista. No tan conegut és el call jueu, a ben pocs metres. Avui, el carrer Magre i la plaça de la Llana són espais estrets però plens de terrasses i restaurants, ideal per finalitzar la passejada. En altres temps, aquí els jueus hi van viure pràcticament aïllats, com una ciutat en el cor de la ciutat.