48 hores a Tortosa
Divendres a la tarda
Sortiu de l’hotel Berenguer IV, al barri de l’Eixample, i dirigiu-vos al turó del castell de la Suda per l’entramat de carrers del nucli antic. El recinte emmurallat, d’origen àrab, és molt fàcil d’identificar perquè s’imposa a la part més elevada de la ciutat. Des del capdamunt de la murada -a la punta del Diamant- s’obté una perfecta visió de conjunt: els barris es despleguen a banda i banda del riu. A la dreta s’obre la vall de l’Ebre i a l’esquerra, la plana del Delta. Al davant, una cella de núvols rogencs perfila el massís dels Ports. Des del pati d’armes preneu el carrer que baixa per la dreta i voreja el conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis. En escassos metres quadrats, tres importants portalades renaixentistes us parlen d’una Tortosa pretèrita amarada del corrent humanista. Pel carrer Sant Domènec aneu a buscar la plaça de Mossèn Sol. En un dels carrerons que hi desemboquen s’amaga la Tasca Bohèmia. Tasteu-hi dues de les exquisideses de la gastronomia local: l’anguila en suc i les torradetes amb baldana (botifarra negra amb arròs).
Dissabte al matí
Un passeig matinal pels jardins del Príncep us descobrirà la muralla que bastí la ciutat en el segle XIV. L’espai va formar part de l’antic balneari del Porcar i des de principi dels anys noranta acull una col·lecció a l’aire lliure amb dinou grups escultòrics de l’artista contemporani Santiago de Santiago. Val la pena recrear-s’hi, passejant entre les obres de bronze, sota l’ombra de pins i palmeres, mentre us impregneu de l’olor de baladres i tarongers.
A redós dels jardins s’articulen els carrerons de l’antic call jueu. No en resten vestigis arquitectònics destacables però, això sí, es conserva l’entramat de passatges estrets. Des la plaça dedicada al filòleg tortosí Menahem ben Saruk, a tocar de la torre del Cèlio, esmunyiu-vos per la travessia Vandellòs, un dels carrerons més estrets del call, fins arribar al portal dels Jueus. Travessant petites places -presidides per pous- feu cap a la plaça de la Immaculada. Dirigiu-vos a la rambla Felip Pedrell i entauleu-vos al restaurant Sant Carles, amb una carta que es nodreix de peix i marisc de la costa de l’Ebre.
Dissabte a la tarda
Després de vorejar l’edifici de l’antic escorxador municipal -un dels complexos modernistes més reeixits de la ciutat-, la rambla Felip Pedrell desemboca a la façana fluvial. Des de la vora del riu, agafeu el carrer de la Cruera. Passeu pel davant la façana principal de la catedral, inhabilitada mentre espera una restauració, i entreu a l’edifici per la porta del Palau. Un passeig per la imponent nau central de la Seu, d’estil gòtic, no pot deixar de banda la visita al Museu. La mostra recull més de 200 peces entre quadres, escultures, tapissos, objectes d’orfebreria i còdex, que es remunten al segle XII. L’itinerari de l’exposició permet visitar l’antic palau del bisbe, el menjador dels canonges, el dormitori i una part dels passadissos subterranis. Acabat el recorregut, sortiu pel portal de l’Olivera, que desemboca a la plaça de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. Contempleu, just al davant, el portal del Romeu, que s’eleva sobre el traçat de les primeres muralles romanes. Des d’aquest punt preneu el carrer de la Mercè -que queda a l’esquerra- i enllaceu amb el carreró de Sant Domènec. Al fons s’erigeix el recinte renaixentista dels Reials Col·legis, format per l’església de Sant Domènec, el Col·legi de Sant Jordi i el Col·legi de Sant Maties i Sant Jaume, del qual se’n pot visitar el claustre. Es tracta d’un pati de tipus italià que destaca per les tres galeries superposades amb relleus de tots els reis de la corona catalanoaragonesa fins a Felip IV.
Retorneu a la plaça de la Mare de Déu de la Cinta i enfileu el carrer de la Rosa (que reuneix els palaus medievals més nobles de la ciutat) i el carrer de Sant Blai. Val la pena fer parada a alguna de les seves pastisseries per tastar-hi la rebosteria tradicional [vegeu desglossat]. Entreu al barri de l’Eixample i remunteu el carrer de Ramon Berenguer IV, on es concentren la major part dels bars musicals de la ciutat. Sopeu una fondue o una carn exòtica (de búfal, cocodril o estruç) a la Caseta del Formatge i feu una copa al Cafè del Tupí.
Diumenge al matí
A primera hora del matí és agradable passejar per la vora del riu. Partiu del pont de l’Estat i voregeu les aigües fins arribar al pont del ferrocarril. A mig camí atureu-vos a contemplar l’edifici modernista del mercat municipal. Al seu davant s’obre la plaça de l’Ajuntament i en un dels laterals, l’antic mercat del peix. Acabeu la passejada als jardins modernistes del parc Teodor González. Submergiu-vos en la varietat de la seva vegetació: pins, alzines, palmeres, cedres, magnoliers, entre d’altres. En un dels extrems del parc, visiteu la llotja medieval, edifici de majestuosos arcs apuntats.
El passeig central, delimitat per plataners centenaris, us guiarà fins al restaurant del parc. Mentre mengeu un deliciós arròs amb ànec, els finestral del menjador serviran d’aparador per contemplar els xiquets que juguen amb els coloms i els grups d’avis que, a primera hora de la tarda, ja s’asseuen als bancs per fer petar la xerrada arraulits sota l’ombra generosa dels arbres.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.