Cervera, una ciutat de terra endins

Divendres a la tarda
Cervera es descobreix a poc a poc i, sense adonar-te’n, te n'enamores. Terra endins poc t'esperes trobar tantes pinzellades de la història: amb només 10.000 habitants, té 16 esglésies que van del romànic al neoclàssic. Per començar, ens situem a la plaça de Santa Anna. Des de la terrassa del casal s'obren pas els diferents itineraris que ofereix la ciutat. Avui enfilem pel carrer Major. És una via serpentejant de prop d'un quilòmetre on hi ha els palauets de la ciutat, com la casa de l'historiador Agustí Duran i Sanpere, que es pot visitar i que ens transporta al segle XIX. Als baixos trobem l'Oficina de Turisme i el Museu Comarcal, fundat pel mateix Duran. Resseguint el carrer hi ha la casa Razquin, que havia sigut dels Pedrolo; la casa de les monges de la Sagrada Família, que era del marquès de Capmany; i la casa Hospital Residència Mare Janer, lloc on es va constituir la Diputació General el 1359 sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, institució que havia de donar lloc a la Generalitat. Després entrarem al passadís que ens porta al carreró de les Bruixes, on va néixer l'Aquelarre. És un carrer cobert, fosc i estret que ens recorda el seu passat medieval. El lligam de la ciutat amb la caça de bruixes, encara es recorda actualment amb activitats com Un tomb per Cervera a la Cacera de Bruixes, dirigida als més petits de casa. Arribem a la plaça Major, porxada i presidida per l'edifici de la Paeria, del segle XV. De les tres balconades, us heu de fixar en les mènsules amb escultures que ens expliquen els cinc sentits. Per sopar, entauleu-vos al restaurant L'Antic Forn, del qual us recomanem les amanides i la brasa (tenen des de magret fins a estruç). Després de sopar podeu anar a dormir a l’hostal La Savina; hi descansareu la mar de bé, en aquest tranquil allotjament que ocupa un antic molí d’oli.

Dissabte al matí
Comencem la jornada a la plaça Major. Adossada a la Paeria, hi ha la col·legiata gòtica de Santa Maria. Mirant l'església topem frontalment amb la rosassa gòtica amb els vitralls de Coli de Maraia, una de les millors col·leccions existents a Catalunya. El campanar és de planta octogonal, del segle XIV. És un edifici tan notable que és difícil parlar amb un cerverí i no acabar fent tertúlia del campanar i les campanes. L'església és una magnífica seu catedralícia que pren tota la seva vitalitat el 6 de febrer, diada de les Completes del Santíssim Misteri. Enfilem pel barri de Sant Francesc. És un itinerari a peu de muralles que ens porta fins a la barbacana de Pere III i al monument a la Generalitat, que va aixecar fa 26 anys Josep M. Subirachs. Des d’aquí, la mirada ens transporta per la ribera del riu Ondara, una orografia lleument ondulada que explica la Segarra i l'adaptació de la seva gent. Sortint de la barbacana, trobem el restaurant Gran Cafè. L'edifici conserva encara el perfil i part de l'ornamentació del gran casal que havia estat fa 30 anys. És recomanable decidir-se pel menú del dia: tenen algunes propostes d'elaboració tradicional que van des dels estofats i l'arròs fins als peus de porc.

Dissabte a la tarda
Des de la plaça de Santa Anna podem caminar 200 metres fins a la Pèrgola, el mirador situat a peu del pub la Bombolla, on el Xavier i la Carme, creadors del grup de tabals Els Bombollers, tenen una conversa amable que permet passar una bona estona. Al costat hi ha el passeig Jaume Balmes. A una banda hi ha el Gran Teatre de la Passió, edificat fa 41 anys. Amb 2.000 localitats, al seu moment va ser el teatre més gran d'Europa. El projecte va permetre donar continuïtat a l'obra de teatre Crist Misteri de Passió, que té 500 anys d'història. A l'altra banda del passeig hi ha la Universitat. Amb una hectàrea de superfície, les simetries de l’edifici ens situen en mig d'un entorn solemne. A l'hivern és seu de la UNED i de l'institut Antoni Torroja, i a l'estiu acull el Curs Internacional de Música que rep el nom del mestre de guitarra i viola de mà Emili Pujol. La Universitat va fer que Cervera fos la vuitena ciutat de Catalunya en importància durant el segle XVIII. La visita a la Universitat obliga a passar pel paranimf. El retaule és del manresà Jaume Padró (segle XVIII). Per sopar, anirem al Txacolí, on podem fer un sopar a base tapes i triar entre pebrots farcits de bacallà, tripes, clotxines, cansalada torrada, pop...

Diumenge al matí
Anem al carrer Vidal de Montpalau, més concretament a l'estació d’autobusos. Hi trobareu magatzems de bella factura i amb pinzellades del modernisme francès, que ens transporta a l'últim quart del segle XIX, a l'època prèvia a la fil·loxera, quan la Segarra va ser una gran factoria de vi per al país veí, que ja patia la pesta de la vinya. El creixement econòmic va fer que la gent més rica de la ciutat construís les seves grans cases prop de l'estació de tren i dels magatzems. Hi ha palauets com la casa Lafarge o la casa de les galetes La Palma. El carrer s'acaba amb l'obra emblemàtica del vallenc Cèsar Martinell, la Farinera del Sindicat Agrícola Comarcal, del 1919. Martinell hi va dissenyar un gran campanar per fer la trilogia amb el de Santa Maria i el de la Universitat. El modernisme és una mena de fet identitari de Cervera. Entreu per la part que vulgueu i podreu constatar que és la fesomia que explica Cervera. Amb aquesta imatge a la retina, ens acomiadarem de la ciutat amb un bon dinar a la Fonda Bonavista.