Tremp, fidelíssima i genuïna

Tremp és ciutat i capital de comarca i encara pot presumir de ser de les poques del Principat en ostentar el títol de vila fidelíssima que li va atorgar Carles d’Àustria. La ciutat sempre sorprendrà a un viatger acostumat a destinacions més sovintejades, ja que és autèntica i genuïna, o el que és el mateix, no es muda d’una forma especial per fer-se estimar pels nouvinguts. I això li dóna un valor afegit: el de la naturalitat. És, a més, una ciutat tranquil·la, pausada, que viu al ritme de les hores i que deixa de banda les presses. El fet de trobar-se a quatre passes del Pirineu l’ha relegada sovint a convertir- se en zona de passada i prou, però val molt la pena d’aturar-s’hi i gaudir dels seus paisatges, de la seva cuina, de la seva arquitectura, de la seva gent...

Divendres a la tarda
Tot i que la destinació és Tremp, el viatge comença a molts quilòmetres d’allà. Tants com 86, que és el que separa la capital del Pallars Jussà de la ciutat de Lleida. El perquè és molt senzill: una de les millors maneres d’arribar-hi és, sens dubte, amb tren. Es diu el Tren dels Llacs i duu aquest nom perquè si bé en el seu primer recorregut discorre tranquil, un cop passat Balaguer li agafa la fal·lera de trescar muntanya amunt i comença a sortejar roques a través de túnels i a arrapar-se a les muntanyes per enganyar els desnivells que troba al seu pas. El paisatge es magnífic i el viatger pot veure fins a tres pantans que esquitxen de blau el verd de muntanyes i valls. Un cop a Tremp, qualsevol veí pot indicar on es troba l’hotel Buenos Aires, si es vol un lloc convencional per passar la nit. Si es prefereix una cosa diferent, també es pot anar a l’alberg on, sobretot si s’hi va amb nens, es disposarà d’un espai molt adequat perquè s’ho passin d’allò més bé. Es triï el que es triï, i després d’un petit descans, una visita al pont romànic de Sant Jaume i a l’alberg pot ser una bona opció. El pont permet superar el barranc de les Adoberies per dirigir-se a l’alberg, que havia estat un convent dels dominics. Des d’aquest punt es té una bona vista i, a més, en el local disposen d’informació sobre les activitats i sortides que es poden fer a la població i als voltants. El sopar el farem al restaurant del Buenos Aires, que té una assortida carta de plats elaborats amb productes de temporada i treballats amb bon criteri i uns tocs —els justos— de modernitat.

Dissabte al matí
Després d’esmorzar, una recomanació per als que aprecien l’artesania. En una botiga de pinsos, que hi ha a l’avinguda d’Espanya, 18, entre peixeres, adobs i plantes s’hi poden trobar encara alguns salers de fusta tradicionals de la zona. Actualment és força difícil de trobar-ne, ja que queda poca gent que es dediqui a fer aquestes peces que tradicionalment treballaven els pastors, a cop de navalla, mentre guardaven el bestiar. El proper pas serà prendre l’autocar de l’Alsina Graells fins a Salàs de Pallars. Allà, la iniciativa particular d’un mestre ha fet possible un muntatge que val molt la pena de veure. Una botiga “d’ultramarinos”, una barberia, un cafè i una farmàcia són els objectius de la visita. Fins aquí res d’especial, si no fos que tots aquests espais estan si fa no fa igual que a la primera meitat del segle XX. En les estanteries de la botiga, per exemple, s’hi poden veure productes com el paper de water Elefante, el Netol, les pólvores de la Bella Aurora... Tot de noms que a molts, només llegint aquestes línies, de ben segur que ja els hauran transportat a la més tendra infantesa. El matí ben bé que es pot acabar amb un dinar al restaurant Bertran de la població, prenent uns caragols amb suc, un bon plat de girella o uns peus de porc per llepar-s’hi els dits.

Dissabte a la tarda
Amb l’Alsina Graells, de nou, en uns deu minuts es pot tornar a ser a Tremp on haurà arribat l’hora de garbejar-se pels carrers i carrerons del nucli antic. Les tres torres que queden dempeus de les antigues muralles es poden veure resseguint el perímetre de tota la part antiga, que travessen el tres eixos comercials de la població: els carrers Peressall, Soldevila i Doctor Roure. Tota la zona destil·la aires medievals i el passejant toparà amb places com la del Mercadal, la placeta de l’Església, amb el monument al fundador de la Sagrada Família Sant Josep Manyanet, o la plaça de l’Església amb el temple i la casa del baró de Claret. Abans d’anar a menjar unes tapes de peix al restaurant Tapes i Vins, encara quedarà temps per visitar l'Epicentre.

Diumenge al matí
El diumenge, abans de les 12, es pot visitar l’església de la Mare de Déu de Valldeflors, amb les capelles de Sant Bonifaci, del segle XVII, i del Sant Crist, amb una talla de fusta d’excepcional qualitat; o la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, de fusta policromada de grans dimensions realitzada al segle XV en estil gòtic. Una passejada pel parc del Pinell per obrir la gana acabarà indefectiblement a la rambla del Doctor Pearson, on molts trempolins i trempolines hi van a fer el vermut. I un dinar casolà al restaurant Borrell posarà el punt i final a aquesta petita aventura pel cor d’aquest Pallars tant genuí.