Culte als difunts amb la Dansa de la Mort

Verges és l’única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa macabra està molt associat a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII. La Dansa de la Mort indica el pas del temps, el pas inexorable d’un temps que mena tots els homes (rics o pobres, nobles o pagesos) a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d’aquell període, que gairebé sentien com respirava al seu costat. Per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.

L'itinerari d’aquests dansaires de la mort comença a la plaça Major, on es fa la representació de la primera caiguda, amb el Pelegrí, les tres Maries i la Verònica. A la segona caiguda, intervenen les filles de Jerusalem I el Cirineu. Després el gruix de participants recorre el carrer dels Cargols. I es representa lat tercera caiguda I la crucifixió. La dansa de la mort és una escenificació que forma part de la processó de Verges. En ella, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre.

La processó de Verges s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant i conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Els actes s’inicien a les 5 de la tarda amb una desfilada de les Manages (romans), que fan un recorregut pels carrers del poble, sortint i acabant a l’ajuntament. Durant les dues hores que dura la desfilada, les manages van a buscar les imatges que s’han engalanat a diferents punts del poble i les acompanyen en formació fins a l’església, o restaran exposades fins a la nit, quan passaran a formar part de la processó.