El delta de l’Ebre bat el rècord d’ocells aquàtics aquest hivern

Fa unes setmanes, el Parc Natural del Delta de l’Ebre va realitzar el cens hivernal d’ocells aquàtics. Se n’han comptabilitzat en total 315.343, el màxim valor registrat des de 1972, quan es van començar a fer aquests tipus de censos. La xifra, a més, se situa un 29,1% per sobre de la mitjana dels darrers 10 anys.

El grup més destacat ha estat el dels anàtids (51% dels efectius), en què sobresurten l’ànec collverd, el xarxet i l’ànec cullerot. En els casos de l’ànec collverd i de l’ànec griset, s’han assolit els valors màxims de tota la sèrie històrica. Per la seva raresa a Catalunya, destaquen un exemplar d’ànec glacial, un de morell buixot, cinc de morell xocolater i nou de xarxet marbrenc.

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representats, amb 80.830 exemplars (26% del total). Enguany s’ha assolit, per cinquè any consecutiu, el màxim absolut de tot el registre històric. Per la seva abundància, destaquen el territ variant i la fredeluga.

Menys martinets blancs i esplugabous
Els ardeids han presentat resultats molt diferenciats segons l’espècie considerada, ja que mentre que algunes, com ara l’agró blanc i el martinet de nit, han assolit màxims històrics, d’altres, particularment el martinet blanc i l’esplugabous, han mostrat significatives davallades, d’un 30-40%, en relació amb els 10 darrers anys.

Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 17.971 flamencs (màxim registre històric), els 3.899 capons reials i els 100 becplaners.

Una quarantena de persones entre personal tècnic del Parc, membres del cos d’Agents Rurals i voluntaris van participar en aquest cens que es realitza a la principal zona humida de Catalunya.

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies, i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del delta de l’Ebre.