Pobles de Montserrat. Viure i gaudir a la muntanya mítica dels catalans

Travessada pel Brugent, la vall d’Hostoles està farcida de fonts i gorgues on gaudir tant del paisatge com de l’encant de l’arquitectura rural. Situada a la part més meridional de la Garrotxa, la vall d'Hostoles és un dels paratges més verds de Catalunya. Per l'abundor d'aigua -amb desenes de fonts on anar d'excursió i espectaculars gorgues que mereixen una remullada a l'estiu-, la vall esdevé un verger amb diversos escenaris, del més suau del pla al muntanyós que abraça els seus límits. Text: Marta Rodríguez Bosch | Il·lustració: Nik Neves

Velles esplendors monacals Atresoren entre els seus murs, o el que en queda, segles d’història i d’oració. Cinc grans monestirs valencians són joies del patrimoni i foren centres de poder espiritual i material, fins que la desamortització del segle XIX els abocà a la decadència i, en alguns casos, a la destrucció. Ara, una ruta recupera els vells camins que els unien del Corpus Christi de Llutxent a Sant Jeroni de Cotalba, passant per Santa Maria de la Murta, Santa Maria de la Valldigna i Santa Maria d’Aigües Vives. Text: Eva Terol | Fotografia: Román Rodríguez

Casals, castells i ermites dels pobles que viuen al peu de la muntanya Viure al peu de Montserrat forja el caràcter. Ens passegem pels municipis del Bruc, Esparreguera, Monistrol, Marganell, Olesa, Castellbell i el Vilar i els Hostalets de Pierola a la recerca d’un patrimoni associat a la muntanya més capriciosa del Principat. En aquest tomb, les llegendes ens assaltaran pel camí. Text: Jordi Vallverdú | Fotografia: Sergi Boixader

Els productes agroalimentaris que s'aixopluguen a la falda de la muntanya La persistència dels pagesos més resistents ha mantingut l’elaboració dels vins, olis, matons, mels i coques que identifiquen la gastronomia montserratina. La història del Pere i la Mercè cus aquesta passejada per les masies, els obradors i els molins que mantenen viva l’activitat artesanal agroalimentària. Text: Josep Sucarrats | Fotografia: Sergi Boixader

Una xarxa de senders recorre la muntanya i comunica pobles i ermites Durant segles, carboners, caçadors, pagesos i ermitans s’han mogut a peu per la muntanya de Montserrat, per anar d’un poble a un altre o per pujar al monestir a vendre. Avui, molts d’aquests camins encara es poden recórrer, encara que amb usos —i gaudis— ben diferents. Text: Joan Raventós | Fotografia: Sergi Boixader

Els miradors des d'on gaudir de les millors perspectives de Montserrat Montserrat és la muntanya de les mil cares. La podem observar des de diferents llocs i sempre hi ha alguna cosa que ens meravella. Aquestes quatre postals estan fetes des de quatre indrets diferents: us expliquem què s’hi veu i, el més important, com podeu arribar-hi per embadalir-vos amb la vista. Text: Pepa Mañé | Fotografia: Sergi Boixader

Pulmons verds i miradors magnífics sobre la ciutat Jerusalem, Roma, Istanbul, Lisboa... són només algunes de les ciutats mil·lenàries que van ser fundades entre set turons. I Barcelona, nascuda en els seus orígens en un pla, també ha crescut enfilant-se per set turons històrics. Text: Begoña Garcia Carteron | Fotografia: Jordi Play

El camí de la Torreta recorre la serra de Montsià pel seu vessant inferior, i finalitza al seu punt més alt, la Torreta, des d'on s'obté una panoràmica precisa de la costa, la vall de l'ebre i el massís del Port. Text: Elena Navarro | Fotografia: Pere Navarro

Pedalem pel pla de Corona, a Eivissa, ara que els ametllers estan florits. Per camins rurals, arribem fins a la cala Salada, on acaronem les aigües cristal·lines de la Mediterrània. Text: Marga Font | Fotografia: Enrique Ayesta

El túnel de Montclar no és com tots els altres que coneixem perquè no hi passen cotxes, camions ni trens, sinó que hi baixa aigua. El van construir a mitjan segle XIX i forma part del canal d'Urgell, una obra faraònica pensada i executada per agafar aigua del Segre i fer-la arribar fins a la plana. Text i fotografia: Jaume Barrull | Il·lustració: Charuca