Anuncia't al Descobrir

10 tresors modernistes de Palma

A força d’encàrrecs per iniciatives privades, alguns edificis de Mallorca van amarar-se de la imaginació de genis arquitectònics catalans com Gaudí o Domènech i Montaner. I la burgesia va trobar-hi gust, en aquest corrent de renovació cultural i artística. Una desena de tresors modernistes testimonien la influència d’aquest ideal de naturalesa, llibertat i progrés que deixà impregnada la ciutat de Palma.

Casasayas i la Pensió Menorquina

Casasayas i la Pensió Menorquina
Destinats a romandre units, al final van acabar separats, com un desenllaç tràgic en un romanç. El carrer de Santacília, un dels afluents de la plaça del Mercat, s’interposa entre dos edificis simètrics, gestats amb la idea d’acabar esdevenint siamesos arquitectònicament. La Casasayas i la Pensió Menorquina projecten la mateixa identitat, emmirallades, l’una enfront de l’altra, separades per una escletxa per on transiten passavolants. Les seves façanes, sinuoses i ondulades, afavoreixen el dinamisme plàstic de l’edifici, en què apareix manifestada la naturalesa a través de papallones, falgueres i acants. Josep Casasayas, propietari de la pastisseria de Can Frasquet, va ordenar la construcció de les obres i el projecte el va dur a terme Francesc Roca. Es va acabar sota la direcció de Guillem Reynés el 1911, tres anys després que fos encarregat.

Can Corbella

Can Corbella
Vitrines acolorides i arcs de ferradura, a la primera planta. Finestrals allargassats, ornaments de fusta i decoració lobulada als tres pisos superiors. Una torre octogonal de corona. A la Plaça de la Cort s’erigeix, inconfusible, aquest ideal premodernista de Nicolás Lliteras. Can Corbella va néixer com un encàrrec, havia d’esdevenir un edifici plurifamiliar d’habitatges.

Casa Forteza Rey

Casa Fortaza Rey
La pell acolorida de ceràmica policromada i el trencadís modernista que es projecta a les parets de la Casa Forteza Rey atrauen les retines dels vianants. Entre la mirada i l’obra arquitectònica, mòbils i càmeres. El número u del carrer Colom, a prop de la Plaça Major, és un dels edificis més fotografiats de la ciutat. Dissenyat pel joier Lluís Forteza Rei, decorat amb motius florals i ornamentat amb ferro forjat, rep grans influències del Modernisme català i això pot apreciar-se en les grans similituds amb l’obra d'Antoni Gaudí.

Magatzems El Águila

MAgatzems El Águila
Al carrer Colom hi ha més tresors del modernisme a part de la Casa Forteza Rey. Els magatzems El Águila van ser construïts el 1908 per l'arquitecte municipal de Palma Gaspar Bennazar, una de les figures més importants de l'arquitectura de l'illa. L'estructura consta de quatre plantes amb decoracions florals. Els balcons de la façana són de ferro ondulat, la qual cosa aporta un gran dinamisme propi d'aquest corrent. Seguint amb un objectiu funcional, les columnes de ferro permeten la instal·lació de vidrieres per obtenir una major il·luminació interior.

Casa de les Mitges

Sense títol
Sense canviar de carrer, trobem un altre fruit arquitectònic del joier Lluís Forteza Rei. Un edifici construït amb la intenció de crear habitatge i adaptar el seu taller a la planta baixa, la Casa de les Mitges. Les cinc plantes van ser dissenyades l’any 1906 i la decoració de l'edifici es basa en plafons de fusta amb motllures curvilínies i d’inspiració vegetal. També adopta el trencadís de Gaudí sota els balcons. De planta triangular, hi destaquen els dos balcons del quart pis.

Gran Hotel (Fundació CaixaForum)

Gran Hotel
Una de les primeres construccions banyades pel modernisme fou el Gran Hotel, un edifici de tres pisos davant de la plaça Weyler, acabat el 1903, que és obra de Lluís Domènech i Montaner, ara refugi artístic de la col·lecció permanent del pintor Anglada Camarassa i d’altres esdeveniments culturals. La façana va ser ornamentada amb elements ceràmics i amb el toc escultòric d’Alfons Juyol. Antigament, havia estat un establiment luxós a Mallorca i, des de l’any 1993, és el centre cultural CaixaForum de Palma.

La Seu de Palma

Catedral de Palma
Antoni Gaudí va deixar la seva petjada a la Catedral de Mallorca, monument que dóna la benvinguda marítima a la ciutat. L’arquitecte modernista va col·locar un lampadari-baldaquí sobre l’altar major i va vestir la capella monument obrint-ne els finestrals i les rosasses, avançà l’altar major, construí tribunes amb els elements del cor i del presbiteri, decorà la càtedra episcopal amb escuts d’armes dels bisbes de Mallorca fets de ceràmica, entre altres detalls.

Forn des Teatre

Forn des Teatre
L’acurada decoració de Forn des Teatre, un local comercial, reflecteix un immens treball realitzat en fusta. Un drac daurat custodia la porta i les finestres estan guarides per àguiles. Tampoc hi falten, evidentment, els motius florals i vegetals. L’alè modernista no només va envernissà monuments i edificis grandiloqüents, com ja hem vist, la qual cosa il·lustra la influència que va tenir el corrent estètic a Mallorca.

Can Barceló

Can Barceló
Fixeu-vos en el ferro forjat dels balcons. Ara fixeu la mirada a la llinda dels balcons del primer pis. Hi veieu la ceràmica vidriada amb forma de papallones i rajoles amb motius vegetals? Quina feinada que tingué el dibuixant mallorquí Vicenç Llorens! I les àguiles i els dracs que hi ha en dos dels plafons de la façana, no us recorden el Gran Hotel? Sí, sou davant de Can Barceló, un edifici plurifamiliar modernista que alterà la fesomia del centre històric de Palma. Una obra de Bartomeu Ferrà Perelló (1843-1924) en què també trobem les al·legories de la música, la literatura, la indústria tèxtil i el comerç.

Can Roca

Can Roca
Aquest habitatge, igual que la Casasayas i la Pensió Menorquina, fou obra de Francesc Roca, la qual cosa li dona nom avui dia. Fou un dels primers edificis modernistes en els quals s’il·lustrà la façana amb rajoles de ceràmica, una ornamentació de gran qualitat que caracteritza els edificis en què treballà aquest arquitecte. Aquest edifici es va construir l’any 1908. Identificareu Can Roca, estreta i allargassada, al carrer de Sant Nicolau, pel verd fosc que maquilla el seu exterior.
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació