10 tresors submarins del litoral català

Va ser l’any 1968 quan, a causa d'un temporal al cap de Creus, el vaixell de cabotatge 'Melchuca' va xocar amb l'illot de la Massa d'Ors, fet que li va provocar una important via d'aigua. El capità va decidir posar rumb a Roses, però l'estat del vaixell li va impedir arribar al seu objectiu i va naufragar finalment a la cala Montjoi, davant de l'illot del Bergantí. Aquesta és una de les immersions més senzilles per veure derelictes (restes de vaixells enfonsats), ja que uneix la poca profunditat (comença als 5 metres) amb la seva situació arrecerada de vents i corrents marins. Per aquest motiu, el vaixell ha estat saquejat constantment, per la qual cosa en l'actualitat podrem bussejar només en la seva estructura, veure part de la càrrega petrificada (sacs de ciment) i el castell de popa amb part del motor, a uns 17 metres.

Al cor del golf de Roses, a una profunditat d’entre 37 i 60 metres, trobem les restes d’una història trista. El 'Saint Prosper', també anomenat 'Petrolier', és un vaixell mercant francès recomanat només per a bussejadors molt experts. Va naufragar amb 300 tones de bidons de petroli cru al març del 1939, en xocar amb una mina col·locada en el període de la Guerra Civil. L’explosió va partir el vaixell per la meitat i en va provocar un ràpid enfonsament, tan ràpid que la tripulació, formada per 27 persones, va morir en no tenir cap oportunitat per escapar.

Aquest vaixell italià, anomenat 'Avvenire', és conegut com el 'Marmoler' per la càrrega que transportava i que encara conserva. Després d'una tempesta va encallar a prop de la punta Trenca Braços al maig del 1971. És una immersió per a bussejadors experimentats i és de gran bellesa, ja que el vaixell està col·locat al fons, gairebé en la seva posició de navegació, ple de fauna marina. La seva silueta és molt recognoscible per als amants de les immersions a la recerca de derelictes.

A unes dues milles de l’Estartit, a una profunditat d’entre 24 i 32 metres, trobem les restes del 'Reggio de Messina', un vaixell que durant molts anys es va dedicar al transport de trens i passatgers. Era un imponent vaixell de 122 metres d’eslora que es va intentar convertir en sala de festes l’any 1987, però va patir un incendi que va causar tants danys que l’atrevida idea es feia impossible de realitzar. La Generalitat de Catalunya va decidir enfonsar el 'Reggio de Messina' per convertir-lo en un biòtop marí a la zona de la punta de la Foradada. Amb el transcurs del temps s’ha partit i dividit en tres parts, escorat per la banda de babord.

A prop de Palamós també trobem les conegudes illes Formigues i el 'Boreas', un vaixell de la Segona Guerra Mundial enfonsat per a la pràctica de la immersió el 1989. Estem davant un vaixell amb una història llarga i curiosa. Anomenat 'Pellworn' en els seus orígens, era un remolcador d'altura alemany que, en acabar la guerra, va pertànyer a la Marina dels Estats Units i, finalment, a una naviliera amb seu a Panamà. Encara que la seva finalitat era treballar en la prospecció de petroli, va ser utilitzat per al contraban i el 1985 fou detingut portant una gran quantitat d'haixix a l'altura de la costa de Begur. Requisat, va quedar abandonat al port de Palamós. Anys més tard, diversos centres de busseig van comprar el vaixell amb la intenció d'enfonsar-lo a la Llosa de Palamós, prèvia eliminació de sortints perillosos per als submarinistes, i convertir-lo, com és avui, en unes de les restes més populars de la Costa Brava.

Davant la punta de la Móra trobem les restes del bombarder alemany 'Heinkel 111-B', pertanyent a la Luftwaffe, que durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Legió Condor (força aèria franquista) per a les operacions aèries. El dia 4 de gener de 1938 es va produir un dels bombardejos més sagnants de les forces republicanes a Reus i, aquest dia, es registra la caiguda al mar d'un 'He-111'. Després de ser tocat en un dels dipòsits de carburant per l'artilleria de la defensa antiaèria republicana, l'avió es va allunyar de la costa, amb la intenció d'arribar a Mallorca, però se’n va perdre el rastre fins als anys 80, quan les restes de l'avió van ser arrossegades per les xarxes d'un pesquer des dels 200 metres de profunditat, traient-lo superfície i tornant-lo a enfonsar a la zona actual, en un fons de prop d'una mica més de 30 metres.

A uns 300 metres mar endins, davant la platja del Miracle de Tarragona, hi ha aquest vaixell de vapor de carbó utilitzat durant l'última ampliació del port de Tarragona i que, un cop finalitzada l’obra, va ser enfonsat. L'embarcació de fusta, d'uns 15 metres d'eslora, descansa sobre el fons de sorra entre els 14 i els 16 metres. L'estructura principal pràcticament ha desaparegut, no hi ha un interior al qual accedir, però se’n distingeix perfectament la sala de màquines, les xemeneies, les calderes, les cornamuses i altres parts. Acull congres, neros, llenguados, pops, estrelles de mar, sípies i moltes altres espècies marines.

El Parc Subaquàtic de Tarragona, davant del port, és una zona destinada a l'enfonsament tant d'embarcacions com d'altres estructures amb la finalitat que actuïn com a biòtops de més de 250 espècies catalogades. Entre les restes que hi trobem, en destaca el 'Dragonera', un vaixell de càrrega d’uns 65 metres d'eslora que descansa des del 1994 sobre un fons de sorra i fang, a una profunditat d'entre 14 i 23 metres. El derelicte està partit en diversos punts, pels quals bussejadors experts i preparats poden accedir al seu interior. Però el 'Dragonera' no està sol: l’acompanyen el 'Golf de Lleó', el 'Kuark', el 'Germans Aguado', el 'Sebastià i Lola', el 'Roig' i altres barques i velers.

Aquesta és una zona que la capitania marítima de Tarragona va marcar com a cementiri de vaixells: hi ha vaixells obligats a ser desballestats, pesquers que es donaven de baixa de la llicència de pesca o barques antigues de pescadors que es renovaven l'embarcació. La majoria d'armadors van decidir enfonsar els vaixells, després d'una bona neteja de cables i olis. Són més de deu barques en diferents zones, la fusta es podreix amb el pas dels anys.

Quan es va enfonsar davant les costes de la Cala, el 1917, es deia 'Cavour'. El 'Cavour' va xocar amb el 'Caprera', un vaixell auxiliar que l'acompanyava, i es troba a 2 milles de la costa i a uns 52 metres de profunditat. Però, curiosament, no era la primera vegada que provocava una col·lisió. L’any 1909, quan el 'Cavour' s'anomenava 'Florida' i pertanyia a una altra companyia, en un dels viatges que realitzava davant les costes de Nova York va protagonitzar un accident amb un gran transatlàntic anomenat 'Republic'. El 'Republic' es va enfonsar i el nostre 'Florida' va patir greus desperfectes.