7 coses que no saps del Pedraforca

El mirador és un dels imprescindibles de l’Alt Berguedà. No fa falta pujar fins al cim per tenir la sensació de vertigen, ja que la plataforma està suspesa sobre un cingle de quasi 200 metres. Al fons de la vall, el santuari de Gresolet sembla una miniatura en aquest escenari gegantí. Si de dia ja és espectacular, de nit també és un lloc excel·lent per gaudir de les estrelles, ja que està reconegut com un dels indrets amb cel nocturn de qualitat.

Porta el nom de l’escalador que l’any 1928 va obrir la primera via d’escalada directa fins al cim. S’hi arriba amb una passejada de 15 minuts des del mirador de Gresolet. Un cop allà, val la pena que conegueu el Jordi, el guarda i ànima de la muntanya. Als 18 anys va arribar per primer cop al Pedraforca i des d’aquell moment tenia clara una cosa: “Aquí m’hi voll jubilar”. Amb 30 anys va poder entrar a treballar al refugi gràcies al fet que l’altre ajudant havia marxat de festa a la Patum. I des de llavors ja han passat 20 anys i milers d’anècdotes i experiències viscudes. “El Pedraforca em va robar el cor”, i fins i tot reconeix que nota aquesta sensació: “La muntanya em tiba i no vol que me’n vagi”. Deu ser l’energia que molts troben al Pedraforca...

Turisme Berguedà ha creat ‘Les 7 cares del Pedraforca’, set propostes d’ecoviatge al voltant de la muntanya que permeten descobrir-ne aspectes diferents: la muntanya, l’aigua, els càtars, el turisme actiu, l’art de Picasso, les remeieres i el carbó i els dinosaures. A la web de Turisme Berguedà hi ha els mapes i les guies de cada proposta.

El petit poble de Josa és com un “Saint Michel d’espardenya”, en paraules de mossèn Ballarín, per la forma evocadora damunt d’un turó, tal com si fos aquella vila de la Normandia. És un petit nucli encisador de l’Alt Urgell ubicat estratègicament entre la falda del Pedraforca i els peus del Cadinell. Hi destaca, sobre el penyal, l’església de Santa Maria i Sant Bernabé.

El Pedraforca forma part de la xarxa de muntanyes emblemàtiques de la Mediterrània i, com a tal, el seu entorn s’ha compromès a preservar els valors patrimonials del massís, compartir-ne experiències positives i bones pràctiques, i incrementar-ne el reconeixement internacional.

Al mig de la plaça de Gósol hi ha una font –un bon punt per proveir-nos d’aigua–coronada per la Dona dels Pans, en referència a un dels quadres que va pintar Picasso en una estada a Gósol l’any 1906. El pintor malagueny va decidir passar l’estiu a Gósol per recomanació d’un amic. Necessitava aires nous per inspirar-se. Per recordar la seva estada, es va crear la Ruta Picasso, una travessa senderista de gairebé 60 km que refà el trajecte de l’artista des de Guardiola de Berguedà fins a Bellver de Cerdanya, i també el Centre Picasso, un petit espai situat al cor del poble, on s’exposen les reproduccions d’una selecció de les més de tres-centes obres que el pintor malagueny va fer aleshores, com Jove de Gósol o Boix de Gósol.

La vall, amb el desenvolupament del turisme, és una de les més populars del país gràcies al magnetisme del Pedraforca. Fa cent anys, però, només interessava a les explotacions mineres, que extreien carbó en diferents cotes, entre l’Espà i Saldes. Actualment les mines fa molts anys que estan tancades, però les restes d’un telefèric fallit per baixar el carbó en vagonetes enlairades fins a Guardiola per tota la vall de Saldes ens recorden que el negoci de l’extracció va ser prou potent durant dècades.
De fet, l’Espà conserva el dolorós rècord de morts en un accident miner de tota la comarca. Era en la immediata postguerra, el 10 d’abril del 1944, quan una explosió de grisú a la mina Clara va causar 34 morts. Va ser l’accident més mortífer de la mineria catalana i un dels més greus de la Península.