8 carrers inspiradors a Catalunya

És l’ànima del poble dels Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa, un dels nuclis més pintorescos de la comarca, plasmat en moltíssimes obres de pintors i fotògrafs al llarg de la història. El carrer destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra, plenes de testos amb geranis i altres flors i panotxes penjant que donen un color especial a l’indret. Al davant hi ha les cingleres de Falgars, presidides per la silueta de l’ermita de Sant Miquel de Falgars o Castelló.

Tothom coneix l’Aquelarre de Cervera, una festa que se celebra cada any l’últim cap de setmana d’agost i que reviu tot un bagatge de cultura màgica a la capital de la Segarra, que té els seus orígens a l’edat mitjana. Per evocar aquest vessant supersticiós i màgic de Cervera, cal caminar pel centre de la vila closa, sobretot pels carrerons de les Bruixes i del Sabater. La foscor de l’indret i el seu entramat medieval permeten evocar algunes de les llegendes esotèriques de la localitat, com la de la bruixa Margarida, a qui van cremar acusada de tenir pactes amb el diable. Diuen que totes les bruixes de Cervera es trobaven les nits de lluna plena al carreró de les bruixes, construït al segle XIII. S’hi arriba des de la plaça Major pel carrer de la Sebolleria.

Va ser l’artèria principal de l’antiga ciutat romana i avui continua sent un dels grans vials del barri Gòtic de Barcelona i també un dels més fotografiats. Va de la plaça Nova (al costat de la catedral) a la plaça de Sant Jaume i és un carrer per als vianants, un encantador passadís de pedra a través del qual és fàcil imaginar com era Barcelona en època medieval. Un dels elements que més destaca en el trajecte és el pont del Bisbe, un pont neogòtic construït per Joan Rubió i Bellver, que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Al mateix carrer es troba la Casa de l’Ardiaca, on hi ha l’Arxiu Històric de la ciutat. És habitual que al carrer hi hagi cantants i músics interpretant els seus temes. El carrer té una acústica especial.

Si no fos per les botigues de records i pels restaurants, Pals semblaria una ciutat medieval. I és que els seus carrers i places han conservat l’estètica i llueixen talment com ho feien a l’edat mitjana. Us recomanem una passejada pel seu vial principal, el carrer Major, i des d’aquest carrer explorar altres racons del poble com la torre de les Hores, l’església de Sant Pere, la casa-museu de cultura Ca la Pruna i la plaça Major. Precisament, el carrer Major va des d’aquesta plaça fins a la part més alta de la vila, seguint un traçat molt irregular. A la part inicial té un pas cobert amb un edifici a la part superior que connecta les dues bandes del carrer. Destaca el portal que comunica amb la plaça. És l’accés principal a l’interior del nucli fortificat de la vila. Si us hi fixeu bé, a la part central hi ha l’escut de la vila en relleu i la data del 1744.

L’any 1891 Santiago Rusiñol descobreix Sitges. S’enamora de la vila i s’hi acaba quedant. Tres anys després de la primera visita compra dues cases davant del mar i les bateja amb el nom de Cau Ferrat. El seu nou hàbitat s’acaba convertint en un lloc de trobada d’escriptors, pintors i músics de l’època: una mena de santuari del Modernisme, escenari d’animades tertúlies i nits esbojarrades. El Cau Ferrat està situat entre l’església de Sant Bartomeu i la platja de Sant Sebastià, i s’hi arriba per l’encantador carrer de Fonollar, que desemboca al Racó de la Calma, al bell mig del conjunt arquitectònic que formen el mateix museu Cau Ferrat, el Museu i el Palau de Maricel. El carrer del Fonollar i el Racó de la Calma fan honor al seu nom i encomanen la pau a qui s’hi acosta, si no és en plena temporada turística, és clar.

La vila de Siurana sembla estar mig penjada damunt el pantà que porta el seu mateix nom. L’efecte s’aconsegueix gràcies a la singularitat geològica i la contundència dels cingles que la sostenen. Però tan bonica és la seva contemplació des de la distància com una passejada per l’interior del seu nucli urbà. En destaca el carrer Major, amb cases de pedra a banda i banda, amb finestres i balcons plens de flors. El vial s’enfila fins a l’església romànica, amb una bonica portalada. I més enllà, fins al mirador, amb vistes espectaculars dels espadats que l’envolten.

El carrer del Doctor Callís, amb el seu característic “colmado” amb el portal de color vermell, el carrer Bellaire, el carrer des call o el de sa Bretxa. És molt difícil quedar-se només amb un. I és que, segurament, Cadaqués, és el poble més pintat i fotografiat de Catalunya. Enamora el seu perfil, format per petites cases blanques encimbellades, a redós de l’església de Santa Maria. Però també ho fan els seus carrers, amb totes les façanes pintades de blanc, amb finestres blaves o verdes i flors als balcons. Des del carrer del Cotxe, on hi ha l’Oficina de Turisme, us podeu perdre per trobar tot l’encant de la Costa Brava concentrat en un nucli urbà.

El call jueu més ben conservat d’Europa es troba a Girona. És un laberint de carrerons i de patis interiors que mantenen l’atmosfera dels temps medievals. Es va començar a construir al segle XII, quan diverses famílies jueves van decidir instal·lar-se al carrer de la Força, que era (i continua sent) l’artèria principal del call. Destaquen altres carrerons estrets i costeruts, com el carrer Cundaro, el carrer de Sant Llorenç, el carrer d’Hernàndez o el carrer Oliva i Prats. Al bell mig del call hi ha el Centre Bonastruç sa Porta, on hi ha el Museu d’Història dels Jueus.