TOP 30 platges imprescindibles

Cala Tavallera, al Port de la Selva
Cala Tavallera és un secret d’aigua marina. Està situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva (Alt Empordà), però només s’hi pot accedir per mar o a peu a través del GR 11, el sender que creua els Pirineus i connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. S’ho mereix: el fons és espectacular i, normalment, està força buida.

Cala Prona, al cap de Creus
La construcció que es conserva a la cala Prona és un antic refugi de pescadors a peu de platja que es coneix com ‘la Barraca’. Inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un refugi que queda d’esquena al mar, arrecerat gràcies al rocam de pissarra que forma la roca. Només accessible a peu o per mar, és una cala petita, però d’una gran bellesa ambiental i amb una abundant riquesa marítima. Així que, si us animeu a fer l’excursió des del Port de la Selva per arribar-hi, no us oblideu les ulleres i el tub!

Cala Jugadora, a Cadaqués
La podeu descobrir quan aneu caminant pel camí vell del far. Traieu el cap i allà seran, arrecerades pels ginebres, protegides del vent i vigilades per la gran roca vermella i el far. Són les platges de cala Jugadora, on primer neix el sol i on primer surt la lluna. Un paratge amable, aliè al paisatge castigat pel vent. Una tranquil·litat salvatge per gaudir de l’estiu envoltat de bellesa.

Platja Fonda, a Begur
És una de les cales més curioses de la Costa Brava: està situada al peu d’un penya-segat i envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix. L’aigua presenta tonalitats fosques, gràcies al color de la sorra (fosca i gruixuda) i l’ombra de la gran roca. A més, des del costat dret de la platja és possible veure la silueta de l’històric Semàfor de Begur (Baix Empordà), una antiga estació meteorològica que ofereix una panoràmica impressionant del massís. Això sí, per accedir a la platja Fonda cal baixar unes quantes escales poc aptes per a mainada i gent gran.

Cala s’Alguer, a Palamós
A Palamós hi ha una cala on sembla que el temps s’hagi aturat. La cala s’Alguer és un llogaret que sembla sortit d’un dels escenaris de les novel·les de Sílvia Soler. Casetes blanques amb portes i finestres de colors, patis mariners i barques a la sorra; no hi falten elements per transportar-nos ràpidament al passat. La platja no és de les més còmodes, ja que és de còdols, així que, si us hi voleu banyar, no us oblideu els escarpins.

Cala Pola, a Tossa de Mar
És una platja d’aigües profundes i sorra gruixuda, situada a quatre quilòmetres de Tossa de Mar i a tocar del càmping Pola. Té una certa tradició dadaista des que el 1920 Joan Oliver i Francesc Trabal hi van acampar, van instal·lar una banyera a la platja i s’hi van remullar vestits d’etiqueta. Es pot deixar el cotxe a l’aparcament de l’entrada del càmping i caminar els 300 metres que hi ha fins a la platja.

Cala Morisca, a Lloret de Mar
És una de les poques platges verges que hi ha a la zona. Aigües cristal·lines i poca gent en els mesos d’estiu fan d’aquest lloc recòndit un petit paradís. Es troba a uns cinc quilòmetres de Lloret de Mar per la carretera que l’uneix amb Tossa (GI-682). Passada la cala Canyelles, s’arriba a la urbanització Cala Brava; des d’allà són uns 500 metres no aptes per a cotxes baixos i, ja al final del camí, s’han de baixar unes escales estretes. Recordeu de portar-hi menjar i beure, ja que no hi ha serveis.

Sant Francesc, a Blanes
També coneguda com a ‘cala Bona’, és a dos quilòmetres del centre de Blanes. S’hi pot anar caminant des del port en direcció al jardí botànic Marimurtra fins a la urbanització que hi ha just a sobre de la cala. Si s’opta pel cotxe, es pot deixar a la mateixa urbanització i fer l’últim tram caminant. És una platja urbanitzada, però està envoltada de pins que encara sobreviuen a les segones residències que s’hi han fet pràcticament a trenc d’aigua.

Platges del Cavalló i de la Picòrdia, a Arenys de Mar
Des de 2009, a la platja del Cavalló s’hi duen a terme actuacions de recuperació ambiental i paisatgística per tal de protegir-ne la vegetació i el sistema dunar. És la platja més llarga d’Arenys amb quasi un quilòmetre de llargada. La de la Picòrdia és la més cèntrica d’Arenys, amb equipaments per practicar-hi esports o, també, un circuit esportiu situat a l’anomenat ‘camí del Mar’. Una bona idea és aprofitar la visita per passejar en barca i pescar.

Platja dels Tres Micos, a Caldes d’Estrac
Les platges de Caldes d’Estrac tenen una particularitat que les fan úniques a Catalunya, ja que no n’hi cap d’altra al país en què ens puguem banyar a l’hivern sense passar-hi fred. El secret: estan situades a tocar d’uns banys termals. Els romans van construir les termes en el que avui és el nucli antic i la tradició continua als Banys Termals de Caldes d’Estrac, ubicats just al damunt de les antigues termes romanes, i a l’Hotel Colon, situat al costat de la platja dels Tres Micos.

Platja de Ribes Roges, a Vilanova i la Geltrú
A l’espigó central de la platja de Ribes Roges, una gran escultura de coure presideix la silueta urbana del litoral de Vilanova, que representa el mite de Pasífae, reina de Creta i mare del mític minotaure. Una platja àmplia, de sorra fina, que permet passar un dia d’estiu tranquil i fresc, i que es pot rematar amb una passejada pel passeig marítim, practicant esports nàutics o gaudint d’un vermut a les terrasses.

Platja de la Savinosa, a Tarragona
A mig camí entre les platges més urbanes i les més naturals de Tarragona, la Savinosa és la combinació perfecta, ja que disposa de tots els serveis i està integrada dins dels Morrots, un entorn natural preservat, seguint la tendència actual de protegir els fràgils espais que respiren entre la costa urbanitzada. Per arrodonir-ho, el mateix perfil de la platja diferencia dues zones, en una de les quals es pot fer nudisme.

Platja Llarga, a Salou
A Salou hi ha petites sorpreses per descobrir: el cap de Salou perfila una costa rocosa encapçalada per una platja anomenada ‘Llarga’ i seguida de petites cales. Es tracta d’una zona menys urbanitzada i, en els darrers anys, n’han potenciat l’estat seminatural, ja que està envoltada per una pineda. A més, s’hi ha construït un passeig exclòs als vehicles que contribueix a un ambient plàcid, com ho són també les seves aigües amb una llarga extensió de poca profunditat.

Platja del Torn, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
És la més famosa, pel seu entorn, però sobretot per ser una de les primeres platges completament nudista, reivindicada des dels anys seixanta. La platja del Torn és natural en el sentit més ampli, des dels seus banyistes fins al paisatge que l’envolta. La sorra fina i daurada, juntament amb la pineda mediterrània que la resguarda, s’integra en l’espai protegit d’interès natural batejat com la Rojala - platja del Torn. Al costat de l’illot, s’hi amaga la cova del Llop Marí, una cavitat accessible des del mar i on, segons les condicions climàtiques, es forma una petita platja interior.

Platja de l’Illot, a l’Ametlla de Mar
La platja de l’Illot, al sud de l’Ametlla de Mar, és una petita cala de còdols totalment bucòlica: hi ha un roquissar vermell, pins i, al bell mig de les ones, l’illot. A més, l’aigua és totalment cristal·lina i de color turquesa. Per això, a l’estiu cal matinar per trobar-hi lloc: s’omple de gom a gom! Una bona notícia: s’hi permet la presència de mascotes.

Platja de la Marquesa, a la península del Fangar
Platja de sorra, salvatge, entre dunes i ocells. Allunyada del nucli urbà, a més de set quilòmetres, permet una connexió molt propera amb la natura i l’ecosistema del delta de l’Ebre. Amb un total de 2,5 km de longitud i una amplada de 80 m, els banyistes poden gaudir d’un dia espectacular a la platja. A la zona hi ha un restaurant i aparcament, i s’hi accedeix a través d’una carretera en direcció a la punta del Fangar. Aquesta platja connecta amb la platja del Fangar.

Platja del Serrallo, a Sant Jaume d'Enveja
Aquesta platja és una de les més salvatges del Delta, protegida per una ampla faixa de vegetació arbustiva, que dóna discreció. És de les poques platges del país on es pot practicar el nudisme en espais oberts. La zona nudista està senyalitzada i es troba a l’extrem nord. S’hi pot accedir caminant o en cotxe des de Sant Jaume d’Enveja, a través de la carretera paral·lela al canal, que porta a l’illa de Buda.

Cala Pebret, a Peníscola
Amb els seus 280 metres, la cala Pebret, juntament amb altres caletes de Peníscola, posa punt final a la depressió del Parc Natural de la Serra d’Irta. Aquest raconet és molt accessible, fet que el fa un lloc perfecte per anar amb els infants i gaudir d’un dia de platja. A més, gràcies als senders que l’envolten, s’hi pot arribar en bicicleta sense cap problema. La cala té una presència natural important, ja que conté una varietat extensa de flora i fauna, cosa que la converteix en un ecosistema molt ric.

Portitxol, a Xàbia
Instagram l’ha convertit en una de les platges més famoses del País Valencià. La seva situació —sota uns penya-segats plens de vegetació—, el color turquesa de les aigües i les casetes de pescadors que s’hi conserven són tots els ingredients necessaris per fer d’aquesta platja un somni fet realitat.

Illetes, al parc natural de ses Salines
Es tracta d’una platja semicircular situada al Parc Natural de ses Salines, entre la platja de Cavall d’en Borràs i la platja de n’Adolf. És una platja allargada d’aigües molt transparents, càlides i poc profundes, un paradís que tothom vol veure. Per aquest motiu, s’ha de matinar per poder tenir lloc i passar un dia fabulós, ja que a l’estiu atrau molts turistes i vaixells.

Platges de Llevant,  al parc natural de ses Salines
Amb aquest nom genèric ens referim a les extenses platges que trobem a la part de llevant del Parc Natural de Ses Salines. Inclou el tram que va des de la sortida des Pujols, amb la platja de ses Canyes, passant per la platja grossa de Llevant, i així fins as Pas, el punt més septentrional de Formentera. Són platges de grans arenals, poc concorregudes i d’habitual pràctica nudista. Cal anar amb compte amb l’estat de la mar, perquè s’hi troben corrents perillosos els dies de més vent, però tot i això es tracta de platges igualment plàcides i meravelloses per l’espectacularitat dels seus blaus.

Cala d’Hort, a Sant Josep de sa Talaia
Aquesta platja està dominada per l’impressionant i inoblidable penyal des Vedrà, un illot de roca de 382 metres d’altitud que emergeix davant la cala d’Hort. De fet, es Vedrà i el seu company menor, es Vedranell, estan envoltats de llegendes i misteri. Per als afeccionats al submarinisme, els fons rocosos d’aquests illots són una autèntica joia. La platja de cala d’Hort no és excessivament gran, però la qualitat de l’arena i, sobretot, de l’aigua són bones. L’entorn natural és un dels més bonics de l’illa i és una zona protegida pels seus valors ambientals.

Platges de Comte, a Sant Josep de sa Talaia
Diuen que les aigües d’aquesta platja són les més transparents i encisadores de tota l’illa d’Eivissa. Si a això hi afegim un paisatge autènticament espectacular i encara verge, sense hotels, aleshores tenim els ingredients necessaris per gaudir d’un lloc idíl·lic. La qualitat de l’arena, fina i clara, és molt bona. Platges de Comte inclou també pels seus voltants boscos de pinar i savinar i, seguint la línia de costa, zones de penya-segats baixos per als amants de les zones de roca. S’ha d’anar amb cura de deixar el cotxe fora de la part de dunes que hi ha darrere la platja.

Es Figueral, a Santa Eularia des Riu
No és una cala, sinó una platja oberta que ens permet gaudir de la contemplació d’un tram de la costa de Santa Eulària. Té una llargada d’uns 300 metres, una arena de molt bona qualitat i unes aigües fantàstiques. En el seu entorn es troben penya-segats recoberts de pinar, amb el singular Tap des Figueral, una espècie de torre natural formada per la roca al costat del mar. És un bon indret per practicar esports nàutics, sobretot per navegar amb caiac vorejant la costa.

Cala Varques, a Manacor
Representa la costa retallada per les entrades del mar i els penya-segats. És una cala verge sense cap servei, d’una gran bellesa: aigües turqueses, sorra fina i envoltada de vegetació. Un paradís on s’arriba després de caminar uns 15 minuts. En aquesta platja podreu descobrir tota mena de formes curioses creades per les roques, una aventura acompanyada per un bany d’ensomni.

Cala Torta, a Artà
Desembocadura de torrent, és una cala ampla i profunda. Malgrat trobar-se a uns quinze quilòmetres del nucli de població més proper, és un lloc concorregut, especialment el cap de setmana. Flanquejada per parets rocoses, té darrere un sistema dunar. Hi ha zona nudista i un baret de platja on podeu fer una canya a la posta de sol.

Caló des Moro, al litoral de Santanyí
Un dels aspectes que fan d’aquesta platja un lloc idíl·lic és el fons sorrenc, que permet gaudir d’una experiència de submarinisme única, i a més facilita que les embarcacions petites hi puguin fondejar. El caló des Moro és una de les platges més concorregudes de la zona, però que, sens dubte, s’ha de conèixer.

Caló de Rafalet, a Sant Lluís
El Caló és una minúscula cala formada per la sortida del barranc de Rafalet a la mar, un espai ideal per anar-hi caminant o amb bicicleta de muntanya, o per gaudir de la increïble vista submarina. La sorra blanca està rodejada d’uns penyals de més de vint metres d’alçària a banda i banda, que creen un estretíssim pas marí d’aigua cristal·lina, ideal per a una emboscada. Més de dos-cents metres de canó serpentejant, plens de cavitats que la mar s’ha encarregat d’inundar.

Cala Escorxada, a Es Migjorn Gran
Si existeix una platja senyorial a Menorca, aquesta és la cala Escorxada. Situada dins una àrea natural d’especial interès, desprèn una bellesa salvatge i distant que la fan única entre les selectes platges del sud. Cala Escorxada és una de les platges de més difícil accés de tot el sud menorquí. Situada a s’Heretat des Duc, va tenir durant molts d’anys la categoria de platja privada, privilegi que es pot constatar amb l’existència d’una caseta a pocs metres de la vorera que servia de vestidor i de magatzem dels senyors. També hi ha un moll privat al cantó est.

El Pilar, a Ciutadella
Una mina de coure abandonada mira cap al mar a la zona veïna del codolar. Sembla com si el vent del nord i les fortes pluges haguessin esmicolat l’aram i haguessin empolsegat l’entorn de sang. L’or de l’arena i els blaus espectaculars del cel i el mar suavitzen un espai corprenedor. Així és la platja del Pilar, un espai que impressiona tots els ulls que l’observen. Mentre es camina per arribar a les aigües turqueses, es pot observar el color vermellós que decora tot l’ambient, argila que conquista aquesta platja tan singular de Menorca.