Pedagogia per crear consciencia vers la natura

“Un guia és algú que coneix molta gent i té una visió global del territori”, afirma Gerard Costa, membre de l’equip de Santuaris Naturals, una iniciativa que va néixer per gestionar la sobrefreqüentació als espais naturals més vulnerables. Costa fa de guia al territori, especialment a la comarca d’Osona, des de l’any 1989. Per això, fa quatre anys, l’alcalde de l’Esquirol va decidir contactar amb ell: els veïns del municipi es queixaven que el salt de la Foradada, una impressionant gorja fluvial amb una cascada, rebia massa visitants i patia les conseqüències de l’incivisme. Calia buscar-hi alguna solució. Una de les primeres opcions que va tenir el consistori sobre la taula va ser la de contractar una empresa de seguretat, però Costa la va considerar “un desastre” i va decidir de provar una nova manera de gestionar la situació. Amb la col·laboració dels joves del poble, va iniciar una campanya d’enquestes per recollir informació sobre la situació que patia la Foradada més enllà de la que havien rebut per part dels veïns. “Vam fer un recull de dades sobre la procedència dels visitants, de la tipologia, de quina era la problemàtica i la seva opinió al respecte. Recordo que més d’un 70% dels visitants enquestats van dir que eren partidaris que l’Ajuntament regulés el lloc, que estaven disposats a pagar perquè algú vetllés l’espai, ja que era molt bonic i s’havia de preservar.” Tota la feina duta a terme es va convertir en una proposta de normativa i, l’any següent, es va aplicar tot el que els mateixos visitants havien suggerit. “Nosaltres vam proposar de ser uns informadors ambientals per fer tasques de filtratge, com ara estudiar la capacitat de càrrega del lloc, però també la càrrega psicològica. És a dir, quanta gent hi pot haver i quina actitud ha de tenir perquè la vivència que hi van a buscar, com ara el silenci o la tranquil·litat, es mantingui en el temps”, explica Costa, que remarca que les prohibicions no funcionen i que el problema principal sempre és la manca d’informació. “Cal transmetre coneixement en positiu.”  Aquest va ser l’origen de Santuaris Naturals, un projecte sense afany de lucre i de benefici comunitari que es finança amb aportacions individuals i projectes de responsabilitat social empresarial (RSE) d’empreses sensibles amb la natura, en sintonia amb els objectius estratègics 5.2 de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat a Catalunya_2030. “El resultat final de la primera campanya es va traduir en el fet que vam generar dos llocs de treball, vam millorar l’experiència del visitant a la Foradada, perquè continuava mantenint les seves característiques, i vam contribuir a la tranquil·litat dels veïns.” 

La implantació d’aquest sistema de gestió per part de Santuaris Naturals, que es va convertir en indispensable després del primer confinament del 2020, es va traslladar també al morro de l’Abella de Tavertet, a la Creu de Gurb, al salt de Sallent de Rupit i al pantà de Sau, entre altres espais. Així, el projecte es basa en la comunicació, cerca connectar amb l’altra persona perquè sigui conscient d’allò que se li explica. “La gent associa que en una biblioteca ha de tenir un comportament adequat perquè la cosa funcioni, per a ells i per als altres usuaris. En canvi, a la natura, aquesta reflexió encara està pendent. Des de Santuaris Naturals intentem abocar aquest mateix respecte cap a espais vulnerables. Si t’omplen de tranquil·litat i et fan connectar amb l’espiritualitat, no són també uns equipaments públics de primer ordre?”

Cal una nova relació amb el paisatge. Cal refer el paradigma i fer una reflexió basada, sobretot, en una relació diferent amb  la natura i amb nosaltres mateixos. No és una qüestió del món rural que es queixa que té molta gent els caps de setmana; és una qüestió de com les persones ens relacionem amb la natura. És un dels reptes més importants que hem d’afrontar al segle xxi, també el turisme. Quan un lloc et provoca una impressió és perquè té la capacitat d’imprimir alguna cosa en tu, de canviar la teva fórmula. Si et commou, et sacseja, alhora també  es converteix en una oportunitat de canvi. Si anem a un lloc per experimentar la bellesa que té i en aquest exercici la trenquem, no hi podem connectar i espatllem la vivència d’aquesta bellesa en tots els altres. 

 

Perquè aquest manifest planteja una reflexió necessària entorn del model de turisme actual. Volem difondre i compartir el projecte de Santuaris Naturals arreu. Tant de bo disposéssim d’una figura de protecció que reconegués la importància de preservar aquests espais vulnerables, que ens obren les portes a una dimensió més espiritual de la natura, i que la població fos conscient de la rellevància que tenen, especialment per a les generacions futures.

Tal com assenyala el Manifest Descobrir, és deure de tots protegir el territori i la identitat, i fer que el turisme continuï essent motor de desenvolupament socioeconòmic gràcies a la dinamització de les comunitats locals i de sectors estratègics, com són l’agroalimentació o la cultura. Per aconseguir-ho, calen polítiques que sor-geixin dels principals ens de govern del territori i, en aquest sentit, al Manifest Descobrir s’hi han adherit fins ara vint-i-dos consells comarcals d’arreu de Catalunya, el Consorci Penedès i la Diputació de Lleida. En aquest darrer cas, Rosa Pujol, vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ja va remarcar en el seu moment que el turisme sostenible emergeix com una oportunitat per afrontar la sortida de la crisi amb un paper cada cop més rellevant per part d’empreses i visitants en la sostenibilitat. També en aquest sentit, Agustí Comas, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, incideix que el model de turisme que promou el Manifest Descobrir ajuda a subratllar els elements que caracteritzen i identifiquen el territori.