L’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp, declarada BCIN

La protecció abraça el conjunt edificat definit en planta pels seus murs de tancament perimetrals, seguint el mur de contenció de la plaça d’accés i els murs exteriors de l’església, la sagristia i l’hostatgeria posterior, així com el promontori de roca vermella que sosté tant l’ermita com la capella de Sant Ramon, amb la plaça pavimentada. S’hi inclou també l’espai empedrat de l’arribada del vial públic d’accés a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, així com una part del Camí Vell de l’ermita, de roca antropitzada i el morro de pedra vermella que conté basses i altres elements d’infraestructures hidràuliques i marques, per determinar, excavats a la roca probablement d’origen prehistòric. Evidentment, la protecció comprèn també el subsol de tot el perímetre descrit.
 

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca és un conjunt edificat de llarga història, situat en un indret singular de domini sobre el territori, altament connotat de valors simbòlics i representatius. És un santuari marià ubicat als estreps de la serra de l’Areny, prop del poble de Mont-roig del Camp. L’ermita està situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest de la vila i l’indret on es troba, ric en troballes arqueològiques de diverses èpoques, és un espai declarat d’interès natural.
 

El santuari de la Mare de Déu de la Roca està edificat en un sostrat topogràfic que defineix i condiciona les seves arquitectures edificades al llarg del temps. Els límits del monument queden definits pels elements arquitectònics construïts i els elements topogràfics amb traces de l’acció humana propers i directament relacionats amb les parts edificades pròpiament dites.