Conca de Barberà, paisatges d'una comarca amb arrels

L'historiador utiliza diverses portes acceder a la comarca: Poblet, Montblanc, els vins, els miradors de la comarca o els cellers modernistes. En definitiva, convida a endinsar-se en un territori amb qualitat de vida envejable. Andreu Mayayo (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Realitats diferents per a un mateix viatge Al nord es conreen cereals i al sud, vinyes. Però aquesta no és l'única diferència entre la Conca estricta i la Baixa Segarra, dos territoris de la mateixa comarca diferenciats també per la geografia i per la història. Joan Rendé (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Cinc espais de la Conca de Barberà plens de misteri La Conca destaca per ser una comarca cucurlla d'històries mítiques a redós d'un ric passat medieval. Resseguir les seves llegendes és una bona manera de visitar indrets amb molt d'encant i bellesa. Rosa Maria Canela (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Ruta per les iniciatives enoturístiques de la comarca La Conca de Barberà és la primera DO que celebra la verema. Obre així una campanya que busca arrelar-se en els vins d'autor que comencen a treure el cap. Núria Sabaté i Fontova (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Camins i sendes que revelen un paratge frondós i endreçat Quan les vinyes que abracen el monestir són ocres, és un gust pujar al coll Roig i gaudir de la visió del bosc de Poblet i de la seva verdor, que no sempre va ser ufanosa... Voleu saber per què? Manel Martínez (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La Conca, regne del vide, l'alabastre i la ceràmica El treball del vidre, l'alabastre i la ceràmica confirmen que la Conca és una comarca fortament arrelada a la terra i la tradició. Els oficis d'orien mil·lenari es resisteixen a desaparèixer-hi. Gemma Casalé (text)

El Panteó dels reis catalans fa de l'abadia un símbol perenne Poblet deu el que és a la decisió de Pere el Cerimoniós de construir-hi el sepulcre de la dinastia reial catalana. És, doncs, un dels més grans testimonis de la nostra existència com a nació. Cristina Masanés (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Passejada per fer gana Solivella ha estat punt d'arribada de carreters, viatjans i comerciants. Una tradició que li ha impregnat un caràcter dinàmic que es fa notar en la varietat de l'oferta gastronòmica. Oriol Gracià (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Passejada de natura La carretera que uneix Montblanc i Rojals és estreta i sinuosa. Dotze quilòmetres de llaçades constants que s'enfilen a tocar dels mil metres. El cim esdevé un bon mirador sobre la plana de la Conca i la serra de Prades. Oriol Gracià (text)

Passejada de patrimoni La dita diu: "Vallfogona de Riucorb, la del rector memorable i l'aigua saludable". Passegem pel nord de la Conca, entre camps de blat, fonts medicinals i paisatges que inspiren poemes. Oriol Gracià (text)

Encimbellada en un turó, a Puigcerdà gaudireu de bones vistes de la plana, menjareu molt bé i hi trobareu un comerç molt actiu, com de gran ciutat. Carles Pont (text)

Cada tardor, a l'albada i al crepuscle, es repeteix el ritual d'aparellament dels cérvols a la reserva de Boumort. Amb una intensa brama, els mascles mostren el seu poder. L'espectacle està servit. Oriol Lladó (text), Jordi Bas (fotografia)

Tot i que sembli mentida, hi ha una cara desconeguda del Montseny: aquella que mira cap a les Guilleries. Visitem la banda nord del massís per descobrir-hi nous tresors. Dolors Gordils (text), Òscar Rodbag (fotografia)

Cada 7 i 8 de setembre, Algemesí ret homenatge a la Mare de Déu de la Salut, apareguda dins del tronc d'una morera el 1247. Els llaudradors s'encomanaren a ella i, avui, la festa en honor seu és una de les manifestacions més interessants de la cultura popular valenciana. Cristina Simón (text), Vicent Santos (fotografia)

Amb els noms de lleixes, rues, faixants i faixes distingim els espais estrets i poc o molt horitzontals que seccionen una cinglera i, segons com, permeten el pas de persones. A continuació en visitarem un de bonic que hi ha l'Alt Maestrat. Ernest Costa (text i fotografia)

Tot passejant pel massís del Garraf descobrirem que aquesta també fou terra de senyors, donzelles i poetes. L'objectiu és arribar al castell d'Eramprunyà, antiga possessió d'una de les famílies nobles més rellevants de la nostra edat mitjana: els March. Marta Montmany (fotografia)

La serra la Llena és la gran balconada de les Garrigues, de la plana de Lleida i de mig Pirineu. La pujada a la Tossa des de Sant Miquel de la Tosca és una excursió memorable que reuneix tots els requisits per ser feta amb minyons. Joan Raventós (text i fotografia)