Pels cingles de Vallcebre

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat elevat sobre grans parets rocoses. Aquesta ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, l’itinerari serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn per on es transcorre és eminentment agrícola, però Vallcebre té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics. L'església de Santa Maria de Vallcebre, l'ermita de Santa Magdalena i les runes d'un antic molí a la Foradada aporten el vessant historicocultural del recorregut.

De Vallcebre a l’Ermita de Santa Magdalena
Partim de la plaça de l'Església pujant per la mateixa carretera per la qual s'ha arribat en direcció a Fígols i al coll de la Trapa. De seguida girem a l'esquerra per una pista de terra que ens dirigeix a l'ermita de Santa Magdalena (rètol indicador). Deixem enrere alguns masos i un antic safareig públic.

Quan portem mitja hora caminant, prenem un sender que surt darrere de la creu fixada a una roca que es té davant. Creuem un torrent i comencem a remuntar lleugerament. Arreu hi ha feixes i bancals abandonats. Al quilòmetre 2,45 arribem a l’ermita de Santa Magdalena, un edifici molt auster d'una sola nau amb campanar bastit al s. XVII on cada any se celebra un aplec popular. Al seu costat hi ha una font -dessecada des que es construïren unes galeries a les mines de sota el Carot-, l'aigua de la qual es creia que tenia propietats curatives contra les berrugues. Continuem cap al grau dels Boigs remuntant suaument per l'interior d'un espès bosc de pi roig. L'ambient és fresc i ombrívol.

De la cinglera de Vallcebre al grau dels Boigs
Amb gairebé una hora caminada (km 3,24) arribem a una bifurcació. El sender de la dreta baixa a Fígols. Seguim a mà esquerra per dins del boscam davallant fins al grau de la Mola, des d’on comencem a carenejar cap a llevant per la cinglera de Vallcebre. En aquest punt podem gaudir d’unes vistes esplèndides del Catllaràs i la vall del Llobregat. Un cop arribem a la grau del Sastre, entrem i sortim del bosc resseguint tothora el penya-segat amb grans i canviants panoràmiques dels mateixos cingles, Vallcebre i les serres circumdants com Ensija, Gisclareny, el Cadí, el Moixeró, el Catllaràs i el Picancel. Més endavant podem contemplar a migdia l'embassament de la Baells. Un cop al grau dels Boigs, deixem a la dreta una variant de la ruta (PR C-128.3) que descendeix al Jou.

Grau de de les Granotes i Cal Menut
Al quilòmetre 5,39 arribem al grau de les Granotes. Prenem una pista a l'esquerra per, de seguida, deixar també a mà esquerra una altra variant (PR C-128.1) que corona el tossal Llissol. Abans d'arribar a cal Menut, rere els estables, podem observar trumferes, unes muntanyetes fetes de pedra i terra amb una petita obertura on es guarden les patates un cop collides. Passada la casa, agafem un senderó de la dreta que duu en uns metres al grau del Jou (km 5,94, 1210 m), on deixem un trencall a la dreta i continuem cap al grau de Sant Climents seguint senyals i fites a través dels prats. A mà dreta es distingeix una placa commemorativa en record d'un pilot que, a l'edat de 28 anys, va morir en aquest indret en estavellar-se amb la seva avioneta l'any 1958.

Cal anar amb precaució: és a una zona d'enfonsaments càrstics que no garanteix trepitjar ferm tothora (hi ha fins i tot una zona acotada per impedir l'accés a unes perilloses esquerdes). A sota podem veure el Jou, el castell dels Moros, una antiga explotació de carbó a cel obert i, més a llevant, la vall del Llobregat, els cingles del Reu, els de Malanyeu i el Catllaràs. Més endavant, voregem la cinglera i podem distingir, al nord-est, la Torre del Foix, un mas construït al voltant d'una torre medieval, i l'església romànica de Sant Climent (s. XI). Prosseguim remuntant ara progressivament cap al nord-oest i abastem, sobresortint entre les muntanyes, els dos majestuosos pollegons del Pedraforca i, més al nord, el Cadí.

Grau de Sant Climents i Mines de Vallcebre
Amb gairebé dues hores de recorregut (7,28 km) arribem al grau de Sant Climents. Trobem una bifurcació i seguim a mà esquerra en direcció a cal Felip Roc. Passat el grau de les Granoteres, deixem a l'esquerra l'última variant de l'itinerari (PR C- 128.2) i continuem baixant per la dreta de cal Felip Roc. Fins al grau de Cap Deig, gaudim d'amplíssimes vistes als quatre vents.

Descendim arran dels cingles fins a arribar, després del grau del Moro (km 9,16), al pont que creua l'engorjat de la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre i punt de menor altitud del trajecte. A sota s'observa el torrent de Bosoms, tributari del riu de Saldes, i un antic molí de pedra adossat al rocam (passat el pont hi ha un caminoi a mà esquerra que hi duu).

Havent travessat el pont, deixem un sender de la dreta que baixa a una font que hi ha vora la carretera i prosseguim pujant fortament pel rocam fent ziga-zagues fins a la cresta de la cinglera, que resseguirem a ponent. De seguida, a la dreta, podem veure les restes de la torre d'un antic telefèric construït als anys 40 del segle passat que baixava el carbó de les mines de Vallcebre en vagonetes metàl·liques fins al Collet (Guardiola de Berguedà) i el ferrocarril. El trajecte careneja estratègicament el penya-segat per permetre gaudir tota l'estona de grans panoràmiques. A sota contemplem l'església de Sant Julià de Freixens.

Vallcebre
L’últim tram de l’itinerari s’inicia al Grau de Can Deig. Portem gairebé tres hores de recorregut. Creuem la carretera B-401 i continuem a ponent per una pista del davant que es dirigeix a la Barceloneta. Avancem a migdia planejant entre extenses pastures, en què es distingeixen velles feixes testimonis de conreus abandonats, i masies disperses que conformen aquesta barriada. Finalment, tornem a la plaça de l'Església de Vallcebre pel carrer Major. Fi de la ruta.