Bausen, l'essència aranesa
Dificultat
Una carretera plena de revolts s’enfila pel vessant oriental de la muntanya de Vacarena fins al nucli de Bausen. L’accés, estret i tortuós, ha mantingut aquest llogarret al marge dels canvis que el turisme ha portat a les zones més baixes de la vall. Però si fa uns anys això era considerat un desavantatge, ara es valora com una virtut. I és que gràcies a l’aïllament, el poble ha conservat l’arquitectura tradicional aranesa: Bausen està format per cases antigues, però no velles, que delimiten carrerons de pedra sinuosos, estrets i costeruts.
Pujades i altiplans
Prenem el carrer de Sant Pèir fins arribar a l’església del mateix nom, datada del segle XVIII. La portalada, d’aire renaixentista, desemboca a una terrassa oberta sobre la Val de Toran, que queda just a l’altre vessant de la fondalada. En un dels laterals de la façana principal, hi destaca el fragment d’una estela funerària d’època romana, una curiosa peça de marbre on s’intueix el baix relleu d’algunes figures humanes. Enfilem el sender que surt de la part posterior de l’edifici i seguim cap als afores fins arribar a l’ermita emblanquinada de Sant Ròc. Pel camí que surt a la dreta ens endinsem al bosc cada cop més frondós. Voregem l’entrada d’una borda i creuem un rierol per una palanca. El sender segueix per una pujada força pronunciada sota l’ombra, sempre fantasmagòrica, dels faigs de Carlac. Sortim del bosc entre més bordes disperses aquí i allà i, sota la mirada atenta de les muntanyes que voregen el Plan Surda, el camí inicia la baixada.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.