Cardedeu, l'estiueig d'interior

Cardedeu és una vila d’origen medieval. La primera referència escrita coneguda és de l’any 941, en què s’esmenta com a Carotitulo. Ara bé, el municipi del Vallès Oriental no adquirí un caràcter més urbà fins a l’any 1272, en què el rei Jaume I atorgà als seus habitants una carta de poblament.

Situada al centre de la Depressió Prelitoral i emmarcada pel massís del Montseny, al nord, i la serralada del Montnegre, al sud, Cardedeu és interessant per les seves singulars construccions, pels seus espais verds i, en gastronomia, pels borregos, uns bescuits elaborats a base de farina, sucre, mantega, matafaluga i anís que són el símbol i l’especialitat de la vila.

Inici de la ruta
Tant si hi arribem en transport públic com privat, el punt de sortida és a l’aparcament de l’estació de Rodalies. Des d’aquí anem cap a la plaça de Sant Joan pel carrer Doctor Ferran i, just abans d’arribar-hi, ens trobem a la nostra esquerra el Museu Arxiu Tomàs Balvey, del qual destaquen el conjunt de la farmàcia Balvey i el seu petit jardí botànic de la Mediterrània. Sovint hi trobem exposicions temporals.

Ben a prop hi tenim l’edifici de l’Ajuntament, immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. El deixem per anar cap a la plaça de l’Església pel carrer Josep Vilaseca tot passant per davant de l’edifici modernista de Can Llibre. L’església de Santa Maria es va edificar entres els anys 1581-1582 i 1698. Durant la seva història recent ha estat cremada dues vegades: la primera l’any 1873 durant la guerra carlina, i la segona l’any 1939, al final de la Guerra Civil. Al darrere hi trobem la petita capella de Sant Corneli i Sant Cebrià, en un entorn reurbanitzat amb gust. La capella és de planta preromànica i està documentada des de l’any 1138. Actualment s’hi fan exposicions d’art contemporani.

Un valuós patrimoni arquitectònic
A Cardedeu hi va tenir especial importància el fenomen de l’estiueig. Senadors, alcaldes de Barcelona, diputats, banquers i altres professionals hi feren estada i deixaren un valuós patrimoni arquitectònic ben conservat. Les primeres vil·les construïdes daten del 1880. A la majoria d’edificis hi trobem una rajola amb les indicacions “Ruta del Modernisme d’Estiueig”. És una de les bones empremtes que deixà a Cardedeu Manuel Joaquim Raspall, arquitecte modernista originari de la Garriga, deixeble de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch però amb un marcat criteri propi, que es convertí en l’arquitecte municipal l’any 1904.

Tornant a la plaça de l’Església tot dirigint-nos cap al carrer Teresa Oller podem veure altres edificis singulars, com la Casa Arquer i la Casa Clavell. Ja en aquest carrer hi trobem els espectaculars esgrafiats que cobreixen la Casa Viader, d’estil noucentista; una petita capella del Sant Crist al número 5, i la Casa Golferichs en el número 26.

Pel carrer del Padró i l’avinguda Àngel Guimerà arribem a l’avinguda Rei en Jaume (la carretera C-251). Tot girant a l’esquerra passem per davant de la Torre Montserrat, voltem la Casa Amat i per la Gran Via de Tomàs Balvey iniciem el retorn tot passant per davant de l’Alqueria Cloèlia, una barreja de Modernisme i eclecticisme, i per Vil·la Paquita.

Com a complement a la ruta, podem visitar dues obres més de Manuel Joaquim Raspall: el cementiri municipal, una petita joia modernista, i el parc dels Pinetons. El primer, sortint ja de la vila en direcció a Granollers, i el segon, tot pujant pel passeig de la Riera.