El Parc Natural de s'Albufera des Grau

Comencem l’excursió pel sender senyalitzat que surt cap a l’esquerra de l’aparcament, situat al final de la carretera que prové del Centre d’Informació. Obrim una tanca de fusta i enfilem un camí planer, entre arbustos (aladerns i ullastres) i algunes clapes d’alzinar, més aviat escadusseres. El corriol ens apropa a la riba on s’han instal·lat petits miradors de fusta amb obertures discretes per albirar els ocells. Amb una mica de sort acompanyada de silenci absolut, paciència i uns bons prismàtics potser hi veurem fotges, garses, corbs marins o algun exemplar d’àguila peixatera. Al llarg del recorregut,diversos plafons dispersos als vorals del sender ens indiquen les espècies de flora i fauna que es poden observar. El camí voreja les aigües i fa un revolt en direcció al racó d’en Meliandro. Just al davant es perfilen diversos turons suaus que s’emmirallen a l’aigua de l’albufera. A l’esquerra s’obre una plana petita on a l’hivern es cultiven farratges i cereals, camps de conreu que quan arriba el bon temps serviran de pastura per als ramats de bestiar, principalment bous i ovelles.

Joc d’equilibri

Tornem al punt de partida per dirigir-nos cap a la zona de sa Bassa, al vessant oriental del Parc Natural. De camí, les cases emblanquinades del nucli des Grau treuen el cap a l’horitzó molt a prop de sa Gola,que és l’única connexió de la llacuna amb la mar. Avui en dia, aquest pas d’aigua està regulat per un sistema de comportes. I és precisament aquest joc d’equilibri entre l’aigua marina i l’aigua dolça—aportada per la mateixa pluja i pels torrents— on rau la diversitat natural de s’Albufera des Grau.