Els paisatges rurals de l'Alta Anoia

Comencem la ruta a Sant Guim de Freixenet, el poble més oriental de la Segarra i amb una de les històries més curtes de Catalunya: el nucli de Sant Guim no va desenvolupar-se fins a mitjan segle XIX, quan es va inaugurar l’estació de tren de la línia fèrria que uneix Barcelona amb Lleida. Al seu voltant, s’hi articularen els carrers i les places que encara avui defineixen l’entramat urbà propi d’aquesta població.

Les primeres pedalades ens porten fins a la Tallada, un nucli fundat cap al segle XI, moment en què ja s’hi documenta un castell i el possible origen de l’església de Sant Martí, amb un campanar que destaca imponent sobre les grans plantacions de cereals.

Fent ruta arribem fins a la plaça Major de Montmaneu, on se celebra, cada diumenge de Carnaval, la tradicional Festa de la Caldera, amb escudella ben condimentada per a tothom. Només d’imaginar-nos aquest àpat ja hem pogut agafar forces per ascendir fins a la Panadella.

Ja no queda rastre de l’acumulació de vehicles que paraven en aquest punt per fer un mos o descansar abans de continuar els seus viatges; només els hotels i benzineres ens rememoren el punt neuràlgic que havia estat en els trajectes entre Barcelona i Lleida.

Agafem la nacional, ara convertida en una plàcida carretera amb molt poc trànsit i, quasi sense pedalar, seguirem fent camí tot resseguint els prats i els boscos de pi que teixeixen el paisatge.

De tant en tant trobem algun petit poblet i diverses esglesioles romàniques, totes d’una gran bellesa estilística, que ens recorden el passat medieval d’aquestes contrades.

Els últims quilòmetres del nostre recorregut ens ofereixen uns paratges sorprenents, modelats pel torrent de l’Anoia: grans parets de roca, originades per l’erosió, alteren la verdor primaveral dels camps. La capital de la comarca, Igualada, s’entreveu majestuosa a l’horitzó, un senyal inequívoc que la nostra ruta arriba a la seva fi.