Entre masos pel pla de l'Onyar

La sortida de Girona de l’Onyar presenta una amable orografia, la plana de l’Onyar. L’antiga línia ferroviària del carrilet Girona - Sant Feliu de Guíxols, ara reconvertida en via verda còmodament ciclable, comença resseguint la frontera d’aquesta plana amb les primeres elevacions de les veïnes Gavarres. Aquesta orografia favorable convoca no pocs aficionats a rodar per aquesta històrica ruta que uneix Girona amb la mar.

Comencem acompanyant l’Onyar en els seus darrers metres per l’urbs, tot seguint un breu passeig per la riba dreta fins que, ja fora dels dominis fluvials, les construccions van perdent continuïtat. Els basts conreus de cereal passen a dominar l’escena amb els seus rostolls daurats, si ja han estat segats, i precioses masies aïllades en mig del mar de palla.

Camps de fruiters i alzines sureres
Travessant Quart ensopeguem amb l’antiga estació, cosa que ens recorda l’origen ferroviari de la via que estem seguint. El cereal comença a barrejar-se amb camps de fruiters i més enllà s’ensumen els primers contraforts de la serra. Som a Llambilles. Poc després arribem a les portes de Cassà de la Selva, on decidim donar una mica més de caràcter a la sortida, abandonant l’eix principal de la via verda per endinsar-nos en el terreny boscós i més costerut de la serra d’en Biosca, seguint el sender PRC-191. L’objectiu: l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc, dintre ja de l’espai d’interès natural de les Gavarres. El protagonisme és ara de l’alzina surera, de vegades seminua per l’aprofitament que se’n fa del suro. Ens enfilem per la sinuosa pista fins al punt més alt de l’itinerari, tot arribant a l’Ermita. El lloc és ideal per reposar i està equipat com a àrea de pícnic.

El descens, suau i ombrívol, ens mena a Llambilles, des d’on cal desfer una part de camí per tornar a Girona.

Aquesta ruta va ser publicada al número 175 del DESCOBRIR.