L'Anoia, terra de vins

Al nord, com tancant els conreus, s’imposa el perfil amorf i llunyà del massís de Montserrat. A la resta de punts cardinals, però, només s’abasta l’orografia sinuosa que dibuixen els camps de vinyes dels afores de Masquefa. I al mig de tot plegat, sobresurt el conjunt d’edificis de la masia de Can Bonastre, pintada de color groguenc, com de posta de sol. Sortim de darrere el casal i resseguim el camí Vell de la Rectoria que uneix, a través de les vinyes, la masia amb l’ermita romànica de Sant Pere. Antigament, aquest camí de terra era recorregut pels pagesos. També l’utilitzaven els mossos del poble que per Setmana Santa anaven fora vila a cantar les caramelles. Ara, s’hi han afegit els ciclistes i algun excursionista atret pels colors canviants de les fulles dels ceps.

De les vinyes a la taula

El camí no té pèrdua i en poc més de mitja hora ens du davant mateix de l’ermita, construïda entre els segles XII i XIII. L’edifici és d’una sola nau i en destaca una rosassa d’estil gòtic a la façana de ponent. Situada al damunt d’un petit pujol, l’esglesiola és un bon indret des d’on contemplar el nucli de Masquefa i els boscos migrats del seu voltant. Retornem al punt de partida i ens aturem al restaurant Tribia, dins el complex hoteler de la masia Can Bonastre. Des del menjador, les vistes directes sobre les vinyes i la muntanya de Montserrat ja predisposen a assaborir positivament una cuina que respecta la temporalitat dels productes i reinterpreta algunes receptes tradicionals. La carta és amplia, però és recomanable tastar-hi el rap amb fulla de parra chardonnay o l’entrecot amb calçots. Tot plegat acompanyat d’un pa de vidre finíssim, amb un rajolí d’oli d’oliva arbequina produït a la mateixa finca, o de la sal aromatitzada amb vi. Sense oblidar el vi Nara Criança, servit en exclusiva i sorgit dels cellers de la mateixa masia.