Les vistes del racó de les Mallades
Vilafranca del Maestrat-corral de Damian-lloma del Mas de Montserrat
Dificultat
Distància: 4,5 km (anada)
Desnivell: Irrellevant
Durada: 62 minuts (anada)
-
Cotxe ▼
De Morella a Vilafranca, per la CV-15, hi ha 34 km. Des del sud, via CV-167, podem arribar-hi per Benassal (20 km)
-
Autobús ▼
Línia Castelló - Vilafranca (Hicid: 964 20 01 22). Línia Morella-Vilafranca ( Altaba: 964 44 10 42)
L’excursió s’inicia a Vilafranca del Maestrat, també coneguda com Vilafranca del Sit. Com que possiblement el viatger hi hagi fet cap per indrets en camí de suburbialitzar-se, és obligat que s’allunyi una mica i la contempli des del sud-oest. Als seus peus s’estendrà la cultivada vall del riu dels Horts i una espessetat de cases amb obertures que busquen el sol de migdia. Des d’aquest observatori sorprèn la pulcritud de la panoràmica i que a més de mil metres d’altitud i separada de la marina per una geografia difícil de transitar, s’hi establís una vila tan populosa.
Sortim del Peiró Escala, avui una plaça i ahir un punt significat per eixir o entrar a Vilafranca. A un tirant de roc tenim la Fàbrica, indústria de confecció de Marie Claire. Deixem les instal·lacions a l’esquerra. A l’Ereta del Castellar (minut 7) descobrim a vol d’ocell la gran barrancada de la Foç, fins fa poc artificialitzada per pagesos constructors de bancals i conreadors de pataques, fesols, cirers... El morro més avançat al buit es coneix com el Perxi Llucena, perquè l’home d’aquest malnom s’hi bastí un perxi, o recés on contemplar la vista. Ens orientem al nord-est per seguir el llarg perímetre on el pla de Baix i l’estimball es troben. Quan l’asfalt s’acaba, naveguem pel camí vell (m. 10) entre argilagars. A la dreta (m. 14) deixem el camí de la Foç, un vial de ferradura que porta al fondal i a la font de Gironi.
Arribats a un abocador clausurat (m. 19), veiem la roca Roja al davant. Aviat (m. 21) el camí de ferradura és substituït per una pista que seguim a la dreta; però l’abandonem tan bon punt el camí prossegueix en aquesta mateixa mà. Tornem a entrar en una pista (m. 26) i l’agafem cap amunt. Les carrasques sovintegen. A la dreta (m. 30) trenquem per un assagador, és a dir, un camí per transitar-hi animals i collites. Prompte un assagador més petit, també a la dreta, ens du al corral de Damian (m. 33), que, arruïnat i tot, és una bona mostra d’arquitectura de pedra en sec. Ens encarem al nord i, de flanc i baixant un xic, anem a buscar els cingles propers i l’arrencada ponentina de la faixa. Ja dins aquest espai, creuem el barranquís del Carrascal del Mas de Llobet (m. 42), vertebrador del racó de les Mallades. Deixem dues balmes fumades (m. 56) i arribem a la fi de la faixa (m. 62). Som a l’inici de la lloma del Mas de Montserrat (1.135 m).
Ho sabíeu?
Pedres, terra i llops. A Vilafranca hi ha tanta pedra, que se n’han fet quilòmetres de parets i centenars de casetes i encara n’ha sobrat. Fins al punt que se n’han hagut de fer pedregals. De terra n’ha faltat. I bo que el pedrigoleig minvava l’erosió de l’aigua i el vent. Quan faltava terra, havien d’anar-ne a buscar i dur-la als bancals. Els llops hi han sovintejat fins tard; el nom de mas de Llobet —el veurem alçat més amunt de la roca el Pam— ens parla d’aquest carnívor, com també ho fan relats orals com el que explica que el mas de Faio es vengué, perquè estaven avorrits de patir-lo.
Aquesta ruta va ser publicada al número 124 del DESCOBRIR.
Caminada fàcil si no es pateix vertigen ni temor a les timbes. Si es té bona cama no caldrà desfer camí, sinó fer un retorn que careneja durant mig quart la lloma del Mas de Montserrat, davalla un coster rost, recorre els baixos de la Foç, visita la font de Gironi i ascendeix el fressat camí de la Foç. A tot arreu hi ha cabres salvatges
Tourist Info Vilafranca. Pl. Església, 6. 964 44 14 32
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.