Racons per a la pau a Montserrat

Aquest recorregut per la regió de Tebaida -que comprèn les agulles del vessant septentrional del monestir- uneix algunes de les ermites més singulars del massís. El camí surt de davant del santuari. Ens dirigim a la plaça de les Cel·les i pugem per les escales que hi ha al fons. Vorejant el torrent de Santa Maria ens enfilem muntanya amunt fins a trobar el pas dels Francesos, on el camí esglaonat s’esmuny entre dues parets de roca. La ruta segueix en pendent suau fins al replà de Santa Anna, una zona rocosa i cruïlla de camins. Deixem el sender principal i tombem a la dreta per sobre del conglomerat. Voregem el mirador dels Ermitans des d’on s’obté una visió a vol d‘ocell sobre el monestir. Pugem un tram d’escales que s’endinsa per un alzinar frondós, amb sotabosc exuberant. En arribar a la intersecció de camins, agafem el ramal que surt a l’esquerra i que ens deixa a l’ermita de Sant Benet.

Camins feréstecs

Reprenem el sender principal i vorejant agulles imponents arribem a l’ermita de la Trinitat, modesta i petita. La boscúria s’aclareix i s’obre un paisatge més àrid i planer. El sender fa un gir suau cap a ponent i a poc més de 100 metres trobem un corriol poc trepitjat que baixa a l’esquerra, cap a les ermites de la Santa Creu i de Sant Dimes, habitades a temporades pels monjos del monestir. El camí que hi mena és una mica feréstec i trencat, però anar-hi val la pena. L’ermita de Sant Dimes està perfectament encaixada en la balma, al damunt mateix del monestir. Davant seu, a tocar del precipici, hi ha l’ermita de la Santa Creu. I entre totes dues capelles, unes escales obertes fa segles sobre la mateixa roca connecten directament amb el santuari. Gairebé 400 esglaons sense accés; una tanca de ferro ho impedeix. Des d’aquest punt, retornem al sender principal que ens condueix al replà de Santa Anna i al pas dels Francesos fins arribar, de nou, al monestir de Montserrat.