Cardona: la sal i el castell

Va ser l’últim enclavament a caure durant la guerra de Successió. La capitulació definitiva d’aquest castell imponent va esdevenir el 18 de setembre de 1714, una setmana després que la de Barcelona. Amb ell, tot el país quedava en mans de Felip V. Però per parlar dels dies de més esplendor de la fortificació ens hem de remuntar al període comprès entre els segles XI i XV, quan era la residència dels senyors de Cardona, coneguts com els “rics senyors de la sal”, i el duc de Cardona, “el rei sense Corona”, donada la seva influència. Ara que parlem de la sal hem de dir que la situació geogràfica del castell respon a la necessitat de controlar el Salí, ara dit Vall Salina.

Del conjunt monumental del castell, en destaquen la torre mestra o de la Minyona, una torre cilíndrica que originàriament feia 25 metres d’altura (ara en fa 12,5) situada a la cota més alta de la muntanya on s’aixeca la fortificació; el pati ducal, l’antic pati d’armes, un pati a cel obert al voltant del qual s’estructuraven els pavellons del palau, i la corona de baluards. Aquesta, que envolta tota la muntanya, és el resultat final de les obres de fortificació, iniciades a la dècada de 1690 i acabades cent anys més tard, amb uns murs frontals que poden arribar als 4 metres de gruix.

La col·legiata de Sant Vicenç
El recinte inclou la canònica/col·legiata de Sant Vicenç, una de les grans joies del romànic a Catalunya. Consagrada entre el 1029 i el 1040, al seu presbiteri els senyors prestaven el jurament sagramental a sant Vicenç abans de prendre possessió del títol i dels dominis. La seva cripta, una capella subterrània sota l’altar major, també estava designada a la confessió de sant Vicenç.

Actualment, s’ofereixen tres tipus de visites al castell, una general interpretativa i dues temàtiques basades en els fets de la guerra de Successió: ‘Cardona 1714, la fortalesa inexpugnable’ i ‘Desvalls, l’heroi de la resistència’, conduïda pel mateix Manuel Desvalls, governador de la fortalesa quan va ser atacada per les tropes borbòniques, i la Blanca, una cardonina refugiada al castell. Per cert, a l'especial 'Catalunya 1714' (DESCOBRIR 196) trobareu el relat en primera persona de Manuel Desvalls sobre els últims dies de la resistència de Cardona.

La vila i la Vall Salina
No es pot abandonar Cardona sense visitar el seu centre històric, Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1992. Els orígens d’aquesta vila del Bages se situen a la primera meitat del segle XI, quan es va formar un petit raval al voltant del mercat que se celebrava al peu de la muntanya del castell. Podeu passejar tranquil·lament per les places i carrers o podeu deixar-vos portar per una de les visites guiades que hi organitza la Fundació Cardona Històrica.

Una altra visita guiada, però aquesta ja fora de la vila, és la de la Parc Cultural de la Muntanya de la Sal, un espai únic al món que ocupa el que va ser, entre 1929 i 1990, la Mina Nieves Cardona, una de les mines de sal potàssica més importants del món. El Parc es va inaugurar el 2003 per donar a conèixer l’excepcionalitat del jaciment i per divulgar la importància de la sal, la raó de ser d’aquesta vila medieval de la Catalunya Central.

Si teniu més dies: la colònia Vidal i la ruta dels maquis
Si feu una escapada llarga, sempre podeu canviar de comarca i apropar-vos a Puig-reig, al Berguedà, que es troba a només 30 minuts amb cotxe. Allà hi ha un altre vestigi de la industrialització a Catalunya, la Colònia Vidal, una de les 16 colònies industrials –aquesta, tèxtil– que van néixer a la llera del Llobregat. La millor manera de descobrir-la és concertant una visita guiada que us portarà per la botiga, el safareig, un habitatge obrer, les dutxes comunitàries, les oficines de Caixa Manresa, l’escola, la biblioteca, la nau dels telers, la màquina de vapor i la turbina, el cor d’una colònia que va arribar a tenir 500 habitants i on es van rodar algunes escenes de ‘Pa negre’.

Si encara teniu més dies, podeu allargar la sortida gaudint d’una nit gastronòmica a l’hostal Cal Fuster, a Viver i Serrateix, i, l’endemà, fent la ruta dels maquis –una ruta amb BTT amb inici i fi a Serrateix que segueix les passes d’en Caracremada– o visitant el castell de Balsareny, situat a només 14 quilòmetres de Puig-reig. No patiu: avorrir-vos, no us avorrireu.