Horta-Guinardó

Situat al peu de Collserola, el Palau de les Heures és un edifici imponent amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, com els castells francesos. A la façana, hi destaca el conjunt escultòric de Josep Campeny ‘Al·legoria de les heures’, una dona amb un nen en braços envoltada de fulles d’heura. L’any 1893, l’industrial Josep Gallart Forgas, un indià de la Bisbal d’Empordà que havia fet fortuna a Puerto Rico, va ordenar la construcció del palau i dels jardins a l’arquitecte August Font i Carreras. Malgrat la bellesa de la construcció, el palau és famós sobretot per haver estat la residència del president Lluís Companys durant els bombardejos de Barcelona, ja que es troba en un indret muntanyós i en dificultava l’atac des de l’aire.

A la finca, hi destaquen els valuosos jardins que envolten el palau. Dissenyats per Adrià Piera en estil francès i italià renaixentista, s’organitzen en tres terrasses. Des de la primera, ocupada pel palau i una primera zona de jardí, es pot gaudir de la millor perspectiva dels jardins. Estan presidits per palmeres imponents, sobretot les washingtònies, de gran alçada i amb fulles amples en forma de ventall. També destaquen altres espècies com magnòlies, acàcies grans, tarongers amargs, oliveres, castanyers d’Índies o cedres altíssims.

Pots visitar els jardins del Palau de les Heures tots els dies de 10 a 20 h de l'1 d'abril al 30 de setembre i de 10 a 18 h de l'1 d'octubre al 30 de març.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, es va aixecar en ple barri d’Horta una rèplica del Pavelló de la República, l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per representar-la a l’Exposició Internacional de París de 1937. Construït en plena Guerra Civil, el Pavelló es va alçar amb una gran limitació de materials, per la qual cosa es va concebre com un gran contenidor buit, gairebé sense parets.

A l’interior de l’edifici actual hi ha una reproducció del ‘Guernica’ de Picasso, que recorda que el pintor malagueny va exhibir temporalment al Pavelló el seu llenç més icònic. Actualment, el Pavelló acull el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i un arxiu biblioteca que és un dels més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició. El pavelló es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a  14h.

A finals del segle XIX, Joan Desvalls, marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un noble amant de la ciència i l’art, va encarregar la construcció d’uns jardins a Horta. Inspirant-se en el mite de Teseu, Desvalls va decidir convertir el terreny de 55 hectàrees que posseïa en un gran jardí amb un estany, xiprers, escultures i relleus que mostraven escenes de la mitologia grega i romana referents a l’amor. Desvalls va encarregar aquest jardí museu al jardiner italià Domenico Bagutti, que va edificar un bell referent dels jardins neoclàssics del segle XVIII. El parc també té un jardí romàntic del segle XIX més centrat en el tema de la mort. Així, neoclassicisme i romanticisme són presents al parc en forma de templets de columnes toscanes, escultures mitològiques, fonts i brolladors, plantes silvestres o una cascada d’aigua.

Visitar el conjunt suposa contemplar el jardí més antic de tots els que es conserven actualment a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona el va adquirir el 1967 i va obrir-lo al públic el 1970. El pots visitar de 10 a 21 h entre l'1 d'abril i el 31 d'octubre, i de 10 a 19 h entre l'1 de novembre i el 31 de maig.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un dels edificis més simbòlics del Modernisme català. Es va construir entre 1905 i 1930 per reemplaçar la instal·lació sanitària del barri del Raval, que havia quedat petita i obsoleta. L’encàrrec el va rebre el cèlebre arquitecte Lluís Domènech i Montaner, autor d’edificis com el Palau de la Música o la Casa Lleó i Morera, que va concebre l’hospital com una ciutat jardí per a malalts. El centre va destacar tant pel seu equipament sanitari com per la seva arquitectura, una mostra de l’esperit innovador de la ciutat.

El 1997, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat aquest recinte modernista, el més gran d’aquest estil a Catalunya. L’any 2009, el centre va deixar de funcionar com a hospital i l’activitat assistencial es va traslladar a un nou edifici ubicat a la part nord del recinte modernista, a la cantonada dels carrers de Sant Quintí i Mas Casanovas. Ara, alguns d’aquests pavellons són les oficines d’organismes internacionals vinculats a la investigació, com l’Institut Forestal Europeu, la Global University Network for Innovation o la Universitat de les Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Motilitat. Actualment, el recinte modernista es pot visitar amb recorreguts guiats sempre sota reserva prèvia.

És un reducte de calma enmig del tràfec i el soroll de la ciutat, un entramat de petites cases baixes i carrerons que encara conserva l’ambient de barri. La vida social del nucli antic d’Horta s’articula al voltant de la plaça d’Eivissa, un racó amb bars i terrasses que es va reformar l’any 2013 després d’un intens procés de participació veïnal.
Horta és terra de masies, com Can Mariner, una masia del segle XVII que avui és una biblioteca especialitzada en teatre. No molt lluny queda la plaça de Santes Creus, l’antiga plaça major del barri que encara conserva l’edifici que havia estat la seu del districte.

Horta també té el seu eixample particular, on es poden trobar diversos exemples d’arquitectura modernista, i el seu nucli comercial, format pels carrers Lisboa, Tajo, Baixada de la Plana i Dante. Potser el carrer amb més història és el d’Aiguafreda, un record viu de les bugaderes, una de les indústries que millor va funcionar gràcies a la gran afluència d’aigua que hi havia al barri. En aquest carrer encara es poden veure cases de finals del segle XIX amb els safareigs on es rentava la roba que les famílies benestants enviaven des de qualsevol punt de la ciutat.