Sants-Montjuïc

Amb una acústica pròpia de la Grècia clàssica, el Teatre Grec és un dels teatres més espectaculars de la ciutat. Va ser construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. Es va edificar a l’aire lliure, on hi havia hagut la pedrera de la muntanya de Montjuïc, tot inspirant-se en el teatre d’Epidaure.

Durant l’estiu, el Teatre Grec és l’escenari del Festival Grec, un certamen internacional de teatre, dansa i música que té lloc en un dels espais més espectaculars de la ciutat. Un dels seus encants és el jardí, que abans era el Roserar Amargós, el segon roserar públic que es va crear a Barcelona i que porta el nom de l’arquitecte que va realitzar la primera urbanització de Montjuïc. L’any 2008, el jardí va recuperar l’aspecte original, el que li va conferir l’arquitecte francès Jean-Claude Forestier a principis del segle XX. Estanys, flors, arbres fruiters i enfiladisses omplen un espai de tranquil·litat i romanticisme únic a la ciutat.

En forma d’amfiteatre, el Jardí Botànic ocupa gairebé 14 hectàrees de superfície i aplega plantes d’espècies mediterrànies de tot el món. Dividides en les àrees d’Austràlia, Xile, Califòrnia i Sud-àfrica, aquest jardí s’ha convertit en un referent pel que fa a la conservació de la flora mediterrània, especialment gràcies a la tasca que duu a terme l’Institut Botànic, situat al mateix jardí.

Els arquitectes Carles Ferrater, Josep Lluís Canosa i Bet Figueras van ser els encarregats de dissenyar un nou Jardí Botànic, que es va inaugurar l’any 1999. A banda de la vegetació, el parc destaca per la bona vista sobre el delta del Llobregat i l’Anella Olímpica, amb el massís del Garraf i les serres de Collserola i de Marina de fons. Pots visitar el Jardí Botànic de 10 a 17h.

L’arquitecte i paisatgista Joaquim Casamor va reconvertir l’antiga pedrera situada al peu del castell de Montjuïc en un jardí de gairebé cinc hectàrees dedicat al poeta Jacint Verdaguer. Inaugurat l’any 1970, juntament amb el Parc de Joan Maragall i el de Costa i Llobera, és un dels tres espais verds dedicats a poetes catalans. Els jardins compten amb una gran varietat de flors i d’arbres. La llarga escalinata i els nombrosos estanys fan d’aquest jardí un dels més elegants de Barcelona.

Dues escultures acompanyen el verd dels arbres. La primera, ‘Noia dels lliris’, de Ramon Sabi, es troba ben a prop del llac i és un homenatge a mossèn Cinto Verdaguer. La segona, ‘Maternitat’, que va crear l’artista Sebastià Badia, es troba al costat de la caseta dels jardiners, sota un gran pi marítim.

Seu de la col·lecció de pintura mural romànica més important del món, el MNAC està situat al Palau Nacional del Parc de Montjuïc, que va ser construït per a l’Exposició Universal de 1929. Inicialment, el Palau l’havia d’edificar l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, que va guanyar el concurs per urbanitzar Montjuïc. Però aquests plans es van aturar amb la dictadura del general Primo de Rivera, i es va encarregar l’obra a Pere Domènech, Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà.

En la seva col·lecció hi ha peces d’art romànic que provenen d’esglésies rurals del Pirineu i que han estat traslladades amb l’objectiu de protegir el patrimoni català. De totes elles destaca el pantocràtor, la pintura mural de l’absis central de Sant Climent de Taüll. A més d’aquesta important col·lecció d’art romànic, el MNAC acull una gran pinacoteca amb obres dels artistes més reconeguts del Modernisme català, peces del període gòtic, un fons de pintors europeus del Renaixement i un fons contemporani amb obres de Solana o Alfred Sisley.

El Palau té un curiós passat reial. Durant l’Exposició Internacional, el rei Alfons XIII va utilitzar una part de l’edifici, però tot i que hi havia habitacions reials, el monarca no hi va dormir mai. Part d’aquest passat és la sala del Tron, que avui és el restaurant del MNAC. 

D'octubre a abril, el MNAC obre les seves portes de dimarts a dissabte de 10 a 18 h i els diumenges de 10 a 15 h. De maig a setembre, en canvi, obre de dimarts a dissabte de 10 a 20 h i els diumenges i festius de 10 a 15h.

Els barris de Sants i Hostafrancs encara mantenen el seu caràcter de poble i de zona comercial. Estan units pel carrer de Sants, que comença amb el nom de Creu Coberta i que és l’artèria a partir de la qual neixen els carrerons petits i les places encisadores dels barris. La vida comercial de Sants s’articula a través del seu mercat, un exponent de l’arquitectura modernista funcional que es va inaugurar el 1913. El mercat i els carrers que l’envolten, com el de Sant Medir o Sant Jordi, són un dels espais més vius del barri. Un altre és l’estació de Barcelona-Sants, la principal estació de tren de la ciutat.

A més d’aquesta intensa vida comercial, Sants i Hostafrancs també comparteixen un fort moviment veïnal, que té com a seus principals el Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, Can Batlló o el Casinet d’Hostafrancs, i un dels parcs més sorprenents de la ciutat, el de l’Espanya Industrial. Amb un gran estany central i una escultura en forma de drac que els nens utilitzen com a tobogan, el parc ocupa els antics terrenys del Vapor Nou, una antiga fàbrica tèxtil dedicada a la producció de cotó.

És un dels dos grans pulmons verds de Barcelona, un turó en què conflueixen natura, història, esports i cultura. Aquest turó ha estat testimoni d’alguns dels fets més importants de la història de la ciutat: l’Exposició Universal de 1929, que en va impulsar la urbanització; la Guerra Civil, durant la qual el castell de Montjuïc va funcionar com a presó, o els Jocs Olímpics de 1992, que van servir per renovar completament la zona.

Els jardins que conté el converteixen en un lloc perfecte per passejar, descansar i gaudir de la natura. Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, especialitzats en cactus, ofereixen algunes de les espècies més exòtiques del planeta. Els de Mossèn Cinto Verdaguer contenen una col·lecció de flors que inclou tulipes, narcisos, jacints, nimfes o lliris d’aigua. Als de Laribal, amb cascades sorprenents, s’amaga la famosa font del Gat. I als de Joan Brossa durant 30 anys hi va haver el Parc d’Atraccions de Montjuïc.

El Parc de Montjuïc també compta amb un bon nombre d’equipaments culturals, entre els quals hi ha la Fundació Miró; el CaixaForum, situat a l’antiga fàbrica tèxtil modernista Casaramona; el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); el pavelló Mies van der Rohe; el Teatre Lliure, o el Museu d’Arqueologia.