Anuncia't al Descobrir

Museus del mar

Visites per saber-ho tot del nostre litoral

La nostra és una història lligada a la Mediterrània, i al llarg del litoral trobem museus que ens expliquen els vincles antics del nostre territori amb la mar. Barques històriques, peixos, fotografies, objectes de navegació i curiositats marineres diverses ens esperen en aquests 15 museus del mar que ens permetran gaudir de la costa amb uns altres ulls.

Terra a la vista!

Museu marítim de Barcelona
Si pujar-hi ja és un plaer, navegar-hi és una meravella. El pailebot Santa Eulàlia és un veler mercant de tres pals que va ser construït l'any 1918 a Torrevella, Alacant, i que el Museu Marítim de Barcelona va comprar en una subhasta, va recuperar i va restaurar. L'ha convertit en la nau capitana i el pilar de molts programes educatius i activitats relacionades amb el mar. Cada dissabte salpa amb el patró, la tripulació i un grapat de ciutadans disposats a descobrir els secrets de la navegació a vela i la vida a bord d'una embarcació de cabotatge que resseguia la costa de port a port. I a donar un cop de mà quan es demani! L'experiència requereix inscripció prèvia, s'allarga tres hores i té l’al·licient d’oferir una altra perspectiva de la ciutat, la mateixa que tenen Ses Majestats els Reis Mags quan arriben la vigília de Reis: Barcelona des del mar.

Museu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes, s/n. Barcelona
Telèfon 93 342 99 20
www.mmb.cat

La sal de la vida

Festa de la sal
Si no hi heu estat mai, encara hi sou a temps i val molt la pena. El dissabte 19 de setembre se celebra una nova edició de la Festa de la Sal a la platja de l’Escala, una jornada que homenatja els orígens pescadors i saladors d'aquesta població, que disposava d'un magatzem per guardar la sal que arribava via marítima des d'Eivissa i Torrevella i que després distribuïa als pobles de l'interior. I són els mateixos escalencs, molts d'ells d’arrels marineres, els qui recreen un dia de feina a la platja de les Barques. No hi falta una mostra d'oficis mariners, una banda sonora amb cançons populars i l'arribada d'un vaixell ple d’aquest condiment. "La sal, la sal, ja arriba la sal, i l'Escala s'engalana; ja ve el vaixell, tothom al portal, anem a descarregar-lo", canta el Duet la Taverna… Si a més traiem el cap per Can Cinto Xuà, una autèntica casa de pescadors, queda garantit que el dia es fa curt!

Museu de l’Anxova i de la Sal
Av. de Francesc Macià, 1. L’Escala
Telèfon 972 77 68 15
www.anxova-sal.cat

El far del sud

Far de la Banya Santi V. - Blog 'Faros Ibéricos'
A peu, corrent, en bicicleta o en patins. Així es poden completar els quatre quilòmetres que fa el dic de Llevant del port de Tarragona i que tenen premi final: l'antic far de la Banya. Juntament amb els de Buda i del Fangar, el de la Banya va ser un dels fars de ferro que van vigilar la difícil navegació pel delta de l'Ebre des del 1864 i durant 150 llargs anys. És l'únic dels tres que ha sobreviscut al pas del temps i a mitjan anys 80 va ser traslladat al port de Tarragona. "No fa la funció de far perquè només il·lumina una milla i no les dotze reglamentàries i perquè, a més, el dic ha anat creixent mar endins", explica Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port. Però reconeix que s'ha convertit en un element històric, una icona de la ciutat, un testimoni romàntic que parla d'una altra professió lligada al mar: la de faroner.

Museu del Port de Tarragona
Refugi 2, Moll de Costa. Tarragona
Telèfon 977 25 94 00
www.porttarragona.cat

Preparant les teranyines

Es Tint a Lloret de Mar
Fins als anys seixanta del segle passat, els pescadors catalans tenyien les seves xarxes seguint un ritual comú a tota la Mediterrània: posaven a bullir aigua i escorça de pi i, en el líquid resultant, hi submergien la xarxa, de cànem, espart o cotó, fins que quedava ben amarada. Després la deixaven assecar a la platja, i el resultat era un filat més resistent que, a més, a l’aigua quedava camuflat. Aquesta tècnica va entrar en desús quan va arribar la indústria del niló, però ara és possible experimentar-la al taller que proposa Es Tint, una prolongació del Museu del Mar de Lloret de Mar destinat a recuperar el patrimoni mariner de la població. En aquesta activitat, grans i petits queden sorpresos per la rapidesa amb què queda tenyit el cotó i amb el canvi de textura que adopta, més dur i resistent.

Es Tint
Trav. de Sant Miquel, 4. Lloret de Mar
Telèfon 972 36 44 54
www.museuscostabrava.cat
www.lloretdemar.org

La feina més ràpida

Barques i museu de la pesca de Palamós
Pesca d'arrossegament, de palangre i artesanal. Amb aquestes tres tècniques els pescadors catalans capturen espècies com raps i gambes, el lluç de palangre o la sípia i el cap-roig. Però abans no arriben al mercat passen per la llotja, on la subhasta del peix es completa molt ràpid. "En només 30 minuts", apunta la Glòria Nyaco, tècnica del Museu de la Pesca de Palamós. La informatització del procés ho fa possible des dels anys noranta i, de fet, s'utilitzen comandaments a distància on apareix el nom del vaixell, el de l'espècie, els quilos i el preu que es demana. I sorpresa: "Hi ha compradors que hi participen on line". Tot això és el que es pot veure a les visites guiades que es fan algunes tardes amb el doble objectiu de sensibilitzar el públic amb el sector pesquer i de reivindicar les espècies autòctones. La subhasta cantada, amb l'argot, expressions i gestos singulars dels venedors, queda reservada a un cop l'any: la Mare de Déu d'Agost.

Museu de la Pesca
Edifici del Tinglado del Port de Palamós
Moll Pesquer, s/n. Palamós
Telèfon 972 60 04 24
www.museudelapesca.org

Peces històriques

Edifici de salvament marítim Fortim
Medalles de bronze, diplomes i lletres per valor de 25 i 15 pessetes. Aquestes van ser les distincions i el premi que va rebre l'equip de patrons i pescadors de la Caseta de Salvament de Nàufrags que va rescatar la tripulació d'un vaixell que el vent del nord va fer bolcar davant la costa de Sant Feliu de Guíxols l'any 1897. L'accident i la tasca dels salvadors estan explicats fil per randa en una carta de l'aleshores president del Consell Superior de Madrid i és un document que acredita la inestimable funció de les estacions de salvament marítim espanyoles creades el 1880 a imatge de l'anglesa Royal National Lifeboat Institution. Tot el material que es va utilitzar fins als anys quaranta del segle passat a Sant Feliu de Guíxols, incloent-hi el fabulós bot beeching-peake, de 10 metres d'eslora, insubmergible i redreçable, es pot veure en el seu emplaçament original, el Fortim o turó dels Guíxols.

Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Pl. del Monestir, s/n. Sant Feliu de Guíxols
Telèfon 972 82 15 75
www.guixols.cat/museus

Meravelles del Delta

Museu de la Mar del Delta
De la visita al Museu de la Mar de l'Ebre, se'n surt sabent que aquest tram de la costa on l'aigua dolça del riu s'abraça amb la salada del mar presenta una gran biodiversitat marina. I és molt diversa perquè diversos són els diferents estrats marins que hi ha: els sorrencs, els rocosos, els prats d'algues i els ambients pelàgics, que van guanyant profunditat a mesura que s'allunyen de terra ferma. Aquest centre també repassa la història de la navegació en aquest punt de la geografia catalana, la importància geoestratègica que té però també el perill de navegar-hi, per culpa d'una línia de fons que canvia constantment. Ajuden a assimilar tanta informació textos breus, interactius multimèdia, audiovisuals i més de dos-cents objectes, alguns de ben especials, com "els dos folis de fusta de pailebots del segle xx que s'exposen per primera vegada", concreta el coordinador del centre, Toni Cartes, "són les matrícules que anaven a proa".

Museu de la Mar de l'Ebre
Bisbe Aznar, 79. Sant Carles de la Ràpita
Telèfon 673 52 39 01
www.museuterresebre.cat

Com es restaura una barca?

Atelier des Barques
La resposta es troba al paratge de Paulilles, perquè és en aquesta fotogènica badia natural situada entre les poblacions de Portvendres i Banyuls de la Marenda, al Rosselló, on es troba l'Atelier des Barques. Un vell magatzem de dinamita del grup Nobel és, des de fa uns anys, una nau gran i lluminosa on un petit grup d'artesans mima les barques mediterrànies des que hi entren en mal estat fins que en surten restaurades. És una tasca artesanal que requereix temps i paciència i que un petit equip fa orgullós de cara al públic, fins i tot amb visites guiades de juny a setembre. El seu lema és preservar i salvaguardar el patrimoni marítim català, que en aquest racó del Mediterrani estava gairebé extingit des que les embarcacions de motor van fer plegar les veles a les dues-centes embarcacions tradicionals que pescaven i ocupaven 1.500 homes i dones de mar.

Atelier des Barques
Badia de Paulilles. Portvendres
Telèfon (00 33) 04 68 95 23 45/46
www.ledepartement66.fr

Una nau de tres pals i un daiquiri

Interior del Museu del Mar
Sabíeu que a Lloret de Mar s'havien construït vaixells? Històries de vaixells, de nissagues de mariners, d'indians que van tornar amb les butxaques foradades mentre d'altres les portaven ben plenes. Tot està explicat al Museu del Mar de Lloret, amb seu a Can Garriga, la casa familiar construïda per un americà afortunat, Enric Garriga. Però sentireu més a parlar de Constantí Ribalaigua, que va desembarcar a Cuba l’any 1914. Quatre anys després es feia càrrec del restaurant Floridita de l’Havana i revolucionava el tradicional daiquiri a base de rom blanc, suc de llimona i xarop de canya de sucre afegint-hi gel picat. Ell es va guanyar el títol de rei dels còctels i el local, el de catedral del daiquiri, i hi anaven parroquians tan selectes com Ava Gardner, Gary Cooper o Marlene Dietrich. Però, sobretot, l’escriptor Ernest Hemingway, que va arribar a escriure: “El meu mojito a La Bodeguita, el meu daiquiri al Floridita”.

Museu del Mar
Pg. de Camprodon i Arrieta, 1. Lloret de Mar
Telèfon 972 36 47 35
www.lloretdemar.org

Sota terra

Interior del Museu de la Mediterrània
La casa pairal d’una de les famílies de propietaris benestants i de comerciants més destacades de Torroella de Montgrí és des de fa uns anys la seu del Museu de la Mediterrània, un centre amb una intensa vida cultural que proposa conèixer el territori des de tots els punts de vista. També sota terra. I és que Can Quintana organitza visites guiades a la mina d’aigua de Torroella, una galeria subterrània que recollia l’aigua dels torrents del Montgrí i la canalitzava cap al poble per aprofitar-la després a través de pous i fonts. Diuen que sense aquesta construcció, la primera referència de la qual data del segle XIV, Torroella potser no seria el que és. Fa més de 500 metres de llarg i la part visitable, que no és tota, es va obrir al públic fa només uns mesos. Els 130 metres recuperats es recorren en 35 minuts, però n’hi ha prou per adonar-se que és una perla arquitectònica i que està més que justificat que sigui bé cultural d’interès local.

Museu de la Mediterrània
Ullà, 31. Torroella de Montgrí
Tel.: 972 75 51 80
www.museudelamediterrania.cat

El sentinella del mar

La torre del Port de Cambrils
Es coneix com la Torre del Port o Torre dels Moros i és un dels edificis més emblemàtics de Cambrils. Aquesta antiga torre de guaita i de defensa contra l’amenaça sarraïna la van alçar davant la costa al segle xvii, però actualment està integrada a la façana marítima de la població. Sembla un edifici més però és especial. De planta circular, un segon pis afegit uns segles més tard i un balcó mirador digne de trepitjar, des del 2002 obre al públic de manera intermitent amb exposicions temporals que tenen a veure amb el mar, la pesca i el passat marítim d'aquesta població del Baix Camp. I tan històrica és la torre com ho és la Teresa, una embarcació construïda a Cambrils abans de la guerra civil pel mestre d'aixa Julià Vives per encàrrec d'un pescador del barri del Serrallo, a Tarragona, i que va ser localitzada per casualitat al port de Vilanova i la Geltrú abans de ser enfonsada al mar per desaparèixer per sempre. Ara és una extensió al mar del Museu d'Història de Cambrils, que és l'entitat que en té cura.

Museu d'Història de Cambrils
Pg. de Miramar, 31. Cambrils
Telèfon 977 79 45 28
www.cambrils.org

L'ofici de pescador

Pescador conduint l'activitat 'Puja a la barca'
Al moll de pescadors de Vilanova i la Geltrú és possible pujar a una barca de pesca i conèixer de primera mà el procés sencer de la pesca, el procediment que segueixen els pescadors i els instruments i eines que fan servir. Una vegada estiguis a terra ferma, a l’Espai Far podràs degustar una recepta tradicional elaborada amb alguns dels peixos que es poden pescar. L’Espai Far és un equipament museístic al recinte de l’emblemàtic Far de Sant Cristòfol que va néixer amb la intenció de posar en valor la vessant marinera de Vilanova i la Geltrú. Compta amb tres espais d’exposició permanent: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, l’espai Víctor Rojas i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. Conegut com La Farola de Vilanova, el Far de Sant Cristòfol és un dels vint fars encara en funcionament de la costa catalana.

Espai Far de Vilanova
Pujada Far Sant Cristòfol, 2. Vilanova i la Geltrú
Telèfon 600 509 223
www.espaifarvng.cat

La fauna subaqüàtica

Museu de la Mar de Peñíscola
Les exposicions del Museu de la Mar de Peñíscola convergeixen en els aquaris del fons, on s’hi pot apreciar una col·lecció d’espècies de fauna marina de les famílies dels crustacis, bivalves, equinoderms i gasteròpodes, entre d’altres, que representen la riquesa ecològica de les aigües de Peñíscola i de la Mediterrània. El Museu també dona a conèixer els orígens històrics i arqueològics de la relació de la ciutat vers el mar, mostrant l’evolució del port. També s’hi poden veure instruments que ajuden a entendre l’evolució de l’activitat pesquera al llarg dels anys i de com s’han anat transformant les embarcacions de pesca. L’històric edifici de ‘Les Costures’ és l’actual seu del Museu de la Mar, emplaçat sobre el Baluard del Príncep, i representa un atractiu més del casc antic de la ciutat.

Museu de la Mar de Peníscola
Carrer del Príncep, 1. Peníscola
Telèfon 964 48 16 03
www.peniscola.org

Roda el món i torna al Born

Casa Bartomeu Carbonell
"I abans de fer-me a la mar, ofereixo dues misses a la Mare de Déu del Vinyet, dues més a santa Tecla, sant Sebastià, sant Elm i sant Bartomeu, i quatre rosaris a la Mare de Déu del Carme, perquè porti a bona fi el meu viatge". Diuen que així començaven la nova vida els sitgetans que des de la darreria del XVIII fins a mitjan XIX marxaven a Cuba a fer fortuna. Els que van aconseguir-ho van ser anomenats americans o indians i van engreixar la nova burgesia de la ciutat amb un estil arquitectònic propi: Villa Adelina, la Casa Carreras, la Casa Manuel Planas, la Casa Bartomeu Carbonell i el seu imponent rellotge… Són belles edificacions modernistes, amb galeries i pintures murals que recorden les Antilles, patis i jardins amb fonts i palmeres que es poden contemplar gràcies a la ruta que s'organitza el primer diumenge de cada mes i que convida a mirar amunt un parell d'hores.

Consorci del Patrimoni de Sitges
Davallada, 12, 3r pis. Sitges
Telèfon 93 894 03 64
www.museusdesitges.cat
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.. Més informació