S’inaugura l’exposició 'La vaga de La Canadenca (1919-2019)'

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va inaugurar ahir l’exposició, organitzada pel Departament, ‘La vaga de La Canadenca (1919-2019)’. L’exposició, que commemora el centenari de la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, es pot visitar gratuïtament al Museu d’Història de Catalunya fins al 19 d’abril de 2020.

El Departament ha organitzat aquesta exposició, amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Endesa, per posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans i els catalanes, com estableix el Decret de la política commemorativa del Govern de la Generalitat i de la Comissió de Commemoracions.

El conseller El Homrani va destacar que “la vaga de La Canadenca no és una vaga qualsevol, sinó una de les més importants del país, que va mostrar la força del moviment obrer, el suport social que tenia, i la capacitat d’avançar cap a la modernitat i una societat democràtica”. “No hi hauria una jornada laboral de vuit hores a Catalunya i Espanya sense la vaga de La Canadenca”, va afirmar el conseller, per a qui aquesta vaga va demostrar que “el conflicte no és un problema, sinó que és una via per millorar les condicions laborals i socials sempre que es tingui la capacitat de dialogar i trobar acords per avançar”.

La vaga de La Canadenca l’any 1919 va ser transcendental amb relació al desenvolupament de les conquestes dels drets laborals i socials fins a l’actualitat. L’inici de la vaga per denunciar les dures condicions de treball que patien els treballadors durant la construcció de la presa i central de Camarasa va suposar, a partir de la solidaritat obrera, la mobilització sindical més important de l’època.

La conquesta de la jornada de vuit hores és un símbol dels drets laborals aconseguits per la classe obrera, i l’exposició ressalta el paper de Catalunya en la consecució d’aquesta fita. De fet, el decret de les vuit hores va ser aprovat pel govern espanyol el 3 d’abril de 1919 com a conseqüència de la vaga de La Canadenca, per la qual cosa el paper de Catalunya va ser clau perquè Espanya esdevingués el primer país de l’Europa occidental que va assolir aquest avenç laboral.

L’exposició “La vaga de La Canadenca (1919-2019)”
Oberta fins al 19 d’abril de 2020 al Museu d’Història de Catalunya, l’exposició s’estructura en tres àmbits diferenciats: el context històric, la vaga, i un espai central que mostra imatges sobre la llarga lluita per conquerir les vuit hores laborals.

A l’àmbit del context històric, es parla de la companyia que va revolucionar el panorama de les empreses elèctriques, La Canadenca; del sindicalisme, i de la Mancomunitat.

A l’àmbit de la vaga, s’explica com l’aturada es va iniciar a Camarasa i com es va estendre a Barcelona i tot Catalunya fins a esdevenir vaga general, que només va finalitzar quan el govern espanyol va aprovar un decret de jornada laboral de vuit hores.

Al llarg de l’exposició es pot veure un conjunt de material gràfic, imatges de fotoperiodistes i d’humoristes gràfics, filmacions, documents originals, revistes de l’època i llibres, amb una cronologia per entendre les diferents etapes de mobilització, que permet comprendre els esdeveniments i l’època en què va succeir.

La vaga de La Canadenca
La vaga de La Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat únic d’aigua, gas i electricitat, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de vuit hores, una de les fites del moviment obrer mundial.

El conflicte, que es va iniciar a Camarasa i es va estendre a Lleida i després a Barcelona i altres indrets de Catalunya, va començar quan l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, més coneguda com La Canadenca, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, i es va allargar durant un mes i mig. El conflicte va aconseguir paralitzar el 70% de la indústria local barcelonina i va deixar sense llum bona part del territori català.

El govern espanyol va mobilitzar l’exèrcit per intentar tornar a produir electricitat, i va enviar tropes tant a Barcelona com a les centrals productores de la província de Lleida.

Els treballadors en vaga empresonats van omplir els vaixells del port de Barcelona, la presó Model i el castell de Montjuïc.

El suport popular i la maduresa organitzativa de la classe treballadora van suposar un notable empoderament del moviment obrer català i espanyol, i l’entrada en una nova etapa de la història contemporània marcada per la conquesta de drets socials i llibertats polítiques, tot i la posterior etapa de repressió, empresonaments, i l'auge del militarisme colpista.