Tot el que has de saber de les Falles de València

El famós pintor Salvador Dalí va crear una de les falles de 1954 que ha passat a la història per ser una de les menys compreses i cares. L’escultura anomenada “Corrida de toros surrealista” tractava de plasmar la forma com el pintor veia les tradicions i la cultura del país. Però a causa de la seva complexitat va ser molt difícil fer-la realitat i va arribar a costar unes 100.000 pessetes. Tot i això, durant la nit del 15 al 16 de març, el Plantà, l’escultura va sortir al carrer.

El 1896 és l’únic any que no s’han celebrat les falles per una prohibició. Les escultures d’aquesta tradicional festa tenen, sempre, un caràcter crític amb elements de l’actualitat i durant aquell any totes les falles presentades criticaven la imminent guerra amb Cuba. L’Ajuntament va decidir cancel·lar-les evitant que aquestes es fabriquessin, i pocs mesos després va començar la guerra.

Les falles són conegudes arreu del món i gràcies als valencians que van emigrar a altres continents se celebren en països molt allunyats. Des de la dècada dels 50, Argentina va incorporar aquesta tradició i l’ha mantingut fins a l’actualitat fent que es converteixin en les més importants fora de València.

Fins als anys 40, la Mascletà no era com la coneixem. Consistia en una traca que es col·locava com una fila d’explosius al llarg de diverses vies i que quan començava tothom corria seguint el soroll. El 1945 això va canviar i va néixer la Mascletà com la coneixem actualment.

Els materials de construcció dels ninots han anat variant amb el temps. En el seu inici, les falles es feien amb cera i roba dels ciutadans. Després es va passar als motlles de cartró-pedra però, per poder aconseguir figures tan espectaculars com les d’avui en dia, que arriben fins als 30 metres d’alçada, s’han incorporat materials més lleugers com el porexpan.

Un dels principals atractius de tota la festa és descobrir quin és el ninot indultat. Aquesta tradició se celebra des de 1934 quan l’artista faller i membre de l’Associació d’Artistes Faller, Regino Más, la va impulsar. El seu objectiu no era l’actual, volia que una de les escultures no es cremés per poder crear l’Exposició del Ninot. Al final va agradar tant la idea que s’han mantingut fins als nostres dies.

Els premis de les falles s’esperen amb ganes per part de tots els espectadors. I aquest són els que han fet perdurar la festa en el temps. Aquests guardons es van donar per primer cop el 1884 des d’una revista valenciana, amb unes gratificacions curioses com pagar una banda de música pel grup guanyador o donar una llarga traca al segon. Però no es consoliden com a tal fins al 1901 quan l’Ajuntament de València decideix donar-los amb una petita recompensa econòmica que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Les falles arriben al seu fi amb la nit de la Cremà. Un acte on tots els monuments fallers es cremen exceptuant l’indultat. La barreja d’emocions dels fallers i falleres per veure evaporar-se tot el seu esforç però pensant en l’any següent fa que la nit sigui inoblidable. Aquesta festa se celebra en la foscor del 19 de març perquè és el dia abans de Sant Josep, patró dels fusters que van iniciar la tradició quan cremaven enfront del seu taller les eines de tot l’any.