Descoberts gravats de més d’11.700 anys d’antiguitat al Priorat

La campanya realitzada a l’estiu per l’equip de recerca que excava el jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, al Priorat, ha descobert una plaqueta de pedra d’entre 15.000 i 11.700 anys d’antiguitat. La troballa, amb gravats de diverses espècies animals, contribueix al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquest tipus de restes apareixen molt rarament, segons els investigadors. A més, es consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

La plaqueta es mostrarà al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 24 de gener, dins l’exposició ‘Art Primer. Artistes de la prehistòria‘.

Una descoberta sorprenent
Aquesta peça mesura 18 centímetres de llargada per 12 d’amplada. Segons l’estudi preliminar, es determina que, com a mínim, apareixen sis figures d’animals, entre les quals són representats dos cérvols —un mascle i una femella—, deus figures que podrien ser un càprid o un bòvid i dues figures indeterminades. També es destaca l’aparició d’un gran nombre de línies gravades que actualment són de difícil interpretació.

A més del valor artístic que té, la peça és especialment valuosa pel que representa: parla del món ideològic dels grups caçadors-recol·lectors, en què els gravats són representacions simbòliques elaborades amb una finalitat que es desconeix per ara. A més, es destaca que no és gens freqüent la descoberta d’aquesta plaqueta, ben bé és una raresa, ja que aquestes peces no presenten gravats, fet que ha provocat una sorpresa majúscula per als investigadors.

Des de la perspectiva de la tècnica d’elaboració, l’equip de recerca destaca la precisió del gravat, molt fi i fet amb un estri de sílex molt agut. En alguns casos, s’hi mostren detalls anatòmics com els ulls, les orelles, els musells i les banyes, com les d’un cérvol mascle adult, representades amb set puntes.

Els detalls de la troballa
La troballa es va produir durant la inspecció dels blocs de pedra que es troben dispersos a la superfície del jaciment de les Coves del Fem, excavacions coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’objectiu d’aquestes inspeccions és estudiar la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant.

Per determinar-ne l’antiguitat, atès que la peça es va localitzar sense un context estratigràfic precís, els investigadors van valorar la composició de la representació i l’estil de la seva execució, comparant-los amb elements similars localitzats en altres jaciments on sí que se n’ha pogut establir l’antiguitat de manera precisa.

Altres objectes similars
La seva presència a les Coves del Fem permet als investigadors posar-la en relació amb un sistema simbòlic compartit amb altres jaciments de cronologies similars de la península Ibèrica, on també s’han documentat les representacions d’animals sobre plaquetes d’esquist.

Pel que fa a Catalunya, els objectes d’art paleolític estan molt pocs representats, i només comptats jaciments han ofert peces d’aquest tipus. En bona part es concentren en un territori relativament petit, a cavall entre el Priorat i la Conca de Barberà. Entre d’altres, destaquen les troballes de Sant Gregori (Falset, Priorat), a l’abric del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) i al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef del Montsant, Priorat), aquest darrer a pocs quilòmetres de les Coves del Fem, al massís del Montsant.