L’àguila daurada, reguladora de la població de cabirols de l’Alt Pirineu

L’àguila daurada s’ha confirmat com una de les espècies reguladores de la població de cabirols a l’Alt Pirineu. Així ho demostra la col·laboració entre el Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars amb el projecte ‘Aequilibrium’, el qual investiga l’impacte dels superdepredadors en els ecosistemes de la península Ibèrica. El monitoratge del primer niu d’àguila daurada, una espècie amenaçada, ha permès detectar a la zona una predilecció per les cries de cabirol, aspecte que posa en relleu la importància que té en el control del nombre d’ungulats. La parella d’àguiles estudiada, en relació amb altres exemplars d’aquesta espècie, presenta la predació de cabirols més alta de tot Espanya.

El descobriment arriba després de la col·locació la primavera passada d’una càmera en un niu a Tírvia, al Pallars Sobirà. El seguiment de l’indret on es troba el niu, fet per l’entitat Tagonius i l’Associació del Cabirol Espanyol, ha resultat en 9.000 fotografies, fetes en 66 dies diferents. En el material recopilat s’han detectat 30 aportacions al niu, de nou espècies diferents. A més de la preferència per les cries de cabirol, també s’ha detectat la predació d’un gall fer, troballa inèdita a la vessant sud dels Pirineus. Fins ara, només s’havia notificat la presència del gall en la dieta dels exemplars francesos.

La parella d’àguiles en qüestió ja havia estat identificada amb anterioritat, i s’havia fet el seguiment del seu cicle reproductiu. La recerca va permetre observar el naixement del poll Pyrenne, que, fins que no ha alçat el vol, no ha permès la recuperació de la càmera col·locada. La intenció per a l’any vinent és seguir amb l’estudi de l’au, però amb aparells que permetin tenir dades en directe.

Només 200 exemplars a Catalunya
La població d’àguiles daurades a Catalunya s’estima en 200 exemplars madurs, aproximadament. El nombre va anar pujant a finals del segle XX, però ha tornat a disminuir en l’última dècada. En concret, la zona amb més individus és la part lleidatana del Prepirineu. Al Parc Natural de l’Alt Pirineu es creu que hi habiten entre 12 i 14 parelles.