L'Àrea Metropolitana de Barcelona detecta el 16% de les papallones de Catalunya a parcs i platges

Entre 2019 i 2020, l'Observatori Metropolità de Papallones mBMS ('metropolitan Butterfly Monitoring Scheme') ha comptat 33 espècies de papallones diferents a zones verdes, el 16% del total de presents a Catalunya. Són dades de l'informe de 2020 que ha publicat aquesta setmana. Un estudi dut a terme en sis parcs i dues platges de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) conclou que els prats florits de la xarxa de parcs afavoreixen la biodiversitat en general. Les papallones diürnes són un gran indicador de biodiversitat, i per això s'utilitzen en estudis d'aquest tipus.

Més prats florits
D'acord amb els resultats del projecte, que coordinen l’Àrea Metropolitana, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori (LET), la intenció de l'AMB és afavorir aquests prats, instal·lar una senyalització específica i organitzar diverses activitats d'educació ambiental per explicar-ne els beneficis a la població.

Segons la recerca, aquests indrets, que no tenen segues, recs, herbicides ni fitosanitaris, presenten una major biodiversitat de papallones que els prats tradicionals, formats de gespa o prats regats. En nombre d'espècies i abundància d'individus, els prats florits dels parcs s'assimilen als seminaturals, no gestionats i sovint fora dels parcs.

De juny a octubre de 2020, els voluntaris han observat prop de 2.200 individus. Les espècies més presents als parcs són la blaveta comuna ('Polyommatus icarus'), la saltabardisses de solell ('Pyronia cecilia') i la blanqueta de la col ('Pieris rapae'). D'altra banda, als trams litorals, les espècies més vistes són la pòntia comuna ('Pontia daplidice'), la blaveta comuna ('Polyommatus icarus') i la safranera de la col ('Colias crocea'), cosa que posa també de manifest la importància de les platges en la conservació i millora de la biodiversitat metropolitana.

Per al 2021, l'Observatori Metropolità de Papallones pretén recollir dades de 16 parcs i 4 platges, el que suposa un increment de 12 indrets més per estudiar que enguany. El projecte fa una crida a persones voluntàries que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que més els convingui.

Salvem les papallones
Que s'utilitzin les papallones en estudis que calibren la biodiversitat no és pas casualitat. Aquest animal és un bioindicador reconegut del canvi ambiental per la Unió Europea, per la seva sensibilitat envers els canvis globals. Algunes de les problemàtiques que afecten les papallones són l'escalfament global, l'alteració dels ecosistemes, el creixement urbà o l'arribada d'espècies invasores, que poden trobar un nínxol de recursos i expandir-se sense oposició. Certes espècies, a més, requereixen unes condicions molt específiques per sobreviure, el que les fa encara més fràgils. L'apol·lo ('Parnassius apollo') necessita temperatures baixes i neu, mentre que la formiguera gran ('Maculinea arion') depèn exclusivament d'un tipus de formiga.

Si voleu saber tots els secrets d'aquestes papallones i ajudar a salvar-les, no us perdeu l'especial 'Salvem les papallones' que hem fet des del DESCOBRIR. Als quioscos, el 12 de març.