7 pobles abandonats on encara perduren la història i els records

Els pobles abandonats, molts cops, són objecte d’històries negres, misteris no resolts i una boira sinistra, fet que provoca que s’oblidi el passat històric real d’aquell indret. És el cas de Marmellar, al Baix Penedès, que fa més de quaranta anys que va quedar abandonat. Primer una reducció dràstica dels habitants i finalment un incendi són els dos motius que van acabar de buidar el poble. Marmellar és un municipi mil·lenari, que data del 1023, un racó que va ser la llar de moltes famílies. Encara avui dia, es pot observar la gran església que es va construir a la part més alta, i algunes cases que resisteixen el pas del temps. Però, com us hem dit, sempre hi ha una crònica negra que rodeja l’ambient, i en aquest indret la crònica va de dos assassinats no resolts de fa més de vint-i-cinc anys. Dues dones que van ser trobades mortes al voltant del poble.

A quasi 1.000 metres d’altitud, situat al cim de la muntanya de Montargull, a la Conca de Barberà, es troba l’esquelet d’aquest poblet tarragoní. Una silueta llunyana que queda eclipsada pel parc eòlic que se situa al seu costat. Un indret, com tots els altres, d’origen medieval, on hi ha edificacions d’un valor històric important, com l’església dedicada a sant Jaume i el castell de Montargull, en una situació molt greu de conservació. Una destinació interessant per somiar despert i imaginar els carrers, els habitants i l’ànima que va viure aquest lloc quan va ser propietat de la noble família de Queralt. És important no confondre aquest poble amb Montargull d’Artesa de Segre, a Lleida, que per caprici del destí també es troba abandonat.

Quan arribes al nucli despoblat de Peguera (Berguedà), el primer que et crida l’atenció és el gran roc que descansa sobre les quatre cases que queden dempeus. Un entorn tranquil, situat a la capçalera de la vall de Peguera. Sobre aquesta muntanya de pedra es trobava el castell, que presidia i vigilava el territori. Actualment, només queden visibles algunes de les cases i l’església de Sant Miquel, un monument d’origen romànic que ens transporta a l’edat medieval. Aquest indret va ser abandonat el 1968, un despoblament provocat pel tancament progressiu de les mines de Fígols, principal incentiu econòmic de les famílies d’aquesta vall. La visita d’aquest espai es pot complementar amb l’excursió a Rasos de Peguera, la primera pista d’esquí de Catalunya, actualment fora de servei.

A diferència dels altres pobles de la llista, Gallicant, situat al Baix Camp, és un poblet abandonat al qual volen donar una segona oportunitat. L’any 2019, un grup de persones van comprar aquesta petita aldea amb l’objectiu de recuperar-la i convertir-la de nou en un indret ple de vida. Una sort que no han tingut altres pobles en la mateixa situació, ja que la majoria són propietat d’entitats que posen grans obstacles per apropiar-se dels municipis. Un total de nou cases que ja el 1929 començaven a buidar-se, fins al final de la Guerra Civil, que va obligar els últims habitants a abandonar la seva llar i el poble per poder buscar-se la vida en una època tan crítica com va ser la postguerra.

Tots els racons tenen la seva història, uns de més emocionants que d’altres, que els han permès identificar-se com a únics. Això és el que passa amb el poble abandonat de Selma, a l’Alt Camp, un nucli mil·lenari que durant més de dos-cents anys va ser controlat i gestionat pels templers. Presidit pel gran castell de Selma, ara malauradament en runes, va ser objecte de saqueig constant al llarg dels segles. En època d’esplendor, més d’una cinquantena de cases i dues esglésies componien el poble, del qual, actualment, només queden en peu unes quantes cases i l’espectacular torre de l’església de Sant Cristòfol. Un poble fantasma, abandonat per la falta de serveis i la poca comunicació, i llar d’un dels ordes més conspiranoics de la història de Catalunya. Sens dubte, un lloc espectacular per perdre’s durant una estona!

El Poble Vell de Corbera d’Ebre és el testimoni encara vigent del patiment durant la Guerra Civil. Dalt del turó de la Muntera, famílies de pagès vivien tranquil·lament, fins que la guerra va arribar i hi va portar el pitjor desastre de la seva història. A causa de la seva proximitat amb el front, quan la guerra es va traslladar a la dura batalla de l’Ebre, el poble era un objectiu molt fàcil. Metralla, bales i bombes van ser les causants que els habitants fugissin de les seves llars, i es traslladessin a la part baixa, on van crear un nou poble. Actualment, el poble vell queda a les alçades amb alguns edificis que es resisteixen a caure, els quals recorden el passat tumultuós que va viure Catalunya. Per sort, es manté part d’una joia barroca del segle XVIII, l’església vella de Sant Pere, malmesa però, sens dubte, emblemàtica. Un conjunt declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a Lloc Històric i monument a la Pau.

Immers dins d’unes coves al Baix Pallars, s’alça l’antic poble de l’Espluga de Cuberes, característica per la qual s’ha guanyat el sobrenom de ‘poble troglodític’. Situat al voltant d’un terreny abrupte i sense comunicació fàcil, els seus habitants van créixer i viure en contacte molt estret amb la natura. Un poble de sis cases i una petita església que se suspenia sobre el gran barranc de l’Infern, això sí, amb unes vistes increïbles. Es desconeix per què van construir un enclavament en aquesta localització, i tampoc no se sap gaire bé quins van ser els últims pobladors. Avui en dia, aquest indret es pot visitar gràcies a les rutes de senderisme que hi ha per la zona.