8 boscos on fugir de la calor

Viu de Llevata, a l’Alta Ribagorça

Poc coneguda, aquesta fageda (o faiada, com en diuen a la zona) està a prop de Pont de Suert. Concretament, a la vora del poble de Viu de Llevata, a 1.230 metres d’altitud. Es tracta d’una raresa botànica a les muntanyes del Prepirineu de Lleida, on acostuma a predominar la pineda. La seva frondositat us sorprendrà entre el paisatge rocós i accidentat de la zona. Hi ha dues opcions per endinsar-se a peu per la fageda. En la primera, des del poble s’agafa una pista cap al coll de Sant Roc de Viu, on es pot veure una ermita. A partir d’aquí el bosc s’enfila per la muntanya. És a dalt de tot on es poden veure els exemplars més robustos i des d’on es pot gaudir d’una panoràmica sobre els pics del Turbó i de l’Aneto. Es triga una hora i quart a arribar-hi. La segona opció és sortir des de l’embassament de Montiberri i pujar per la fageda de Montiberri fins a arribar a la faiada.

La Sénia, al Montsià

Una de les fagedes més meridionals de Catalunya, situada a pocs quilòmetres del poble de la Sénia i el pantà d’Ulldecona, a la vora del barranc de la Fou i el barranc del Retaule i dins del Parc Natural dels Ports. Hi arribareu per la carretera que va a Benifassà. Un cop passat el mur del pantà d’Ulldecona, cal prendre una pista a mà dreta que voreja l’embassament. Seguiu el barranc de la Fou i arribareu al barranc del Retaule. Després de passar un torrent, trobareu un petit encreuament on cal deixar el cotxe i continuar a peu. Al principi passejareu entre exemplars de pi roig i boix, però, a mesura que avanceu en la pista, apareixeran els primers faigs i aurons. Uns passos més i sereu dins de la fageda. Un dels racons més espectaculars del bosc és l’espai que ocupa el ‘faig pare’, un arbre centenari que creix en un vessant inclinat i que ha desenvolupat unes arrels espectaculars.

Tavèrnoles, a Osona

Al paratge de Savassona, a un quilòmetre de Tavèrnoles, trobareu un bosc que sembla sortit d’un conte de fades. Popularment és anomenat el ‘bosc de la baronessa’ o ‘de les pedres de les bruixes’, ja que és ple de grans roques situades entre arbres i arrels. Una d’aquestes pedres és la pedra del Sacrifici, que es reconeix per la grandària i per les línies horitzontals excavades a la roca, que formen una escala. Al bosquet també hi ha altres roques emblemàtiques, com el Dau, o la que conté inscripcions litogràfiques prehistòriques. Davant del Dau surt un corriol que, per una antiga escala, s’enfila sobre la roca, on s’alça l’església preromànica de Sant Feliuet de Savassona, des d’on s’albira una molt bona vista de la plana de Vic i les muntanyes dels voltants. Al bosc i a l’església, hi arribareu fàcilment seguint un camí d’uns 500 metres que surt de la carretera. L’aparcament és petit, de manera que cal ser responsable i no deixar el cotxe a la carretera. Una altra opció és arribar-hi des del centre del poble de Tavèrnoles, fent una caminada de menys d’una hora.

Tremp, al Pallars Jussà

Aquest bosc de roures és tota una descoberta per als amants de les passejades solitàries enmig de la natura. Es tracta de la roureda plana més gran del Prepirineu. S’hi arriba des de l’Espluga de Serra, continuant per la carretera en direcció a Aulàs i Sapeira. Es passa per la font dels Capellans, on, sota una bona ombra, podeu veure aigua i descansar. De camí cap al poble de Castellet, es deixa el paisatge arbustiu de boixedes i comencen a veure’s roures, alzines i també alguna moixera. Passareu per una zona de roques de conglomerat, que recorden les de les muntanyes de Montserrat i, després de passar pel poble de Castellet i la roca foradada popularment anomenada ‘l’ull de Déu’, cal prendre la desviació cap al poble d’Aulàs. A mig camí, hi ha la roureda.

Vielha e Mijaran, a la Val d’Aran

És una de les avetoses més ben conservades del Pirineu. Des del poble des Bordes en direcció a Era Artiga de Lin, cal desviar-se cap a Gausac. Després d’uns quants revolts arribareu al mirador de Roca de Serra, des d’on es veu tota la vall de l’Artiga de Lin i, fins i tot, el pic de l’Aneto i la seva glacera, amb neus perpètues. Entre els arbres que veureu mentre avanceu per la pista hi ha avets, faigs i bedolls. A mig camí hi ha una zona de pícnic al Plan Batalher, des d’on s’arriba a la bassa de les Olles (a 5 km) i a un mirador sobre els pobles de Betlan, Montcorbau, Mont i Vilac.

Sant Celoni, al Vallès Oriental

Una de les alzines més grans d’Europa creix al cor del Parc del Montnegre i el Corredor. És l’alzina de la Pega, un dels molts exemplars monumentals que creixen a la vora de la riera d’Olzinelles. Un racó natural idíl·lic, situat a tocar de Sant Celoni. Si feu una excursió per la zona, contemplareu altres arbres de grans dimensions, com boix grèvol, pins pinyoners, roures, pollancres, plataners, cedres o vernedes. Tot, a la vora de l’església de Sant Esteve d’Olzinelles i la font del Rector. En aquest punt, l’aigua brolla envoltada d’arbres de ribera.

Santa Fe del Montseny, al Vallès Oriental

A més de mil metres d’altitud, però a només 40 quilòmetres de Barcelona, la fageda de Santa Fe és un paradís d’ombres i colors que convida a les passejades. Hi ha molts camins que travessen la fageda. De tots, us recomanem el que segueix la pista que va des de la font de Passavets fins al turó de l’Home. Es tracta d’un sender que, serpentejant, recorre el vessant nord de la vall de Santa Fe, la zona que anomenen ‘la fageda gran’ perquè està tota coberta de faigs. El camí senyalitzat continua fins a arribar als primers avets. A partir d’aquest punt, podeu baixar cap al torrent de Passavets i prendre el camí de tornada a la font. Al punt de partida s’hi arriba des de Sant Celoni, per la carretera que puja pel massís del Montseny fins a Santa Fe.

Vall de Cardós, al Pallars Sobirà

El vessant obac de la vall d’Esterri de Cardós està completament cobert d’espècies d’arbres caducifolis: bedolls, roures, freixes, pollancres i trèmols. Es tracta de boscos dispersos que podeu veure per la pista d’uns deu quilòmetres que separa Esterri de Cardós fins al pla de Negua. Al mateix pla de Negua veureu un grup de pins negres amb curioses formes retorçades. Des d’aquest punt, gaudireu també d’una bona vista sobre la vall de Cardós i la vall Ferrera.